NORUEGA (i 4): EL MAR DEL NORD

M’agradaria donar per finalitzada la sèrie d’entrades dedicades a Norge (Noruega) fent referència al mar del Nord. Des de xicotet m’ha agradat la Geografia, especialment, tot allò referent a saber-se les capitals, els mars i els rius més importants d’un país, per això, quan viatge, sempre tracte de buscar l’oportunitat de visitar la capital del país i fer alguna mena de passeig o creuret pel riu o mar que pertoque.  Durant la setmana que passàrem a Noruega el clan Lerma he tingut més d’una oportunitat de desplaçar-me pel Mar del Nord. La més llarga, turística i impressionant va ser la realitzada pel fiord  Sognefjord i ja relatada en Noruega ( i 3), però d’allò que jo voldria parlar és de les illetes que trobem al mateix Oslo i a les qual s’accedeix amb unes línies regulars de vaixells.

En una d’aquestes illes, Utoya, tingué lloc el primer contacte directe amb el Mar del Nord, bo, em referisc a què en eixa excursió vaig tocar amb la mà l’aigua d’aquest mar. Utoya és una illeta que sembla deshabitada, durant la visita no vàrem veure gaire persones. Per accedir a ella, a més de poder-ho fer amb el teu vaixell, pots anar-hi amb una línia regular de vaixells que es desplaça per diferents illes del fiord d’Oslo. Aquesta excursió només la férem els “majors” del clan, els nebots es quedaren ticatejant a l’hotel.

La següent excursió que férem fou a l’illa d’Hovedoya. Preparàrem entrepans per tothom i ens disposàrem a passar un diumenge de platja en aquesta illa. Ja ens va sorprendre la multitud de gent que havien pensat el mateix que nosaltres, però en arribar ens adonàrem que aquesta illa estava repleta de casetes. Habitatges que semblaven les segones residències dels noruecs.  Caminant, caminant, decidírem seure sota uns arbres a dinar, però no hi poguérem estar massa temps per qüestions formiguístiques i de propietat privada ( se n’ adonàrem que el lloc tenia amos). Després del dinar anàrem a la platja i el màxim que férem va ser posar els peus en l’aigua, feia solet però tampoc fórem tan agosarats  com per fer una capbussada. Allí estiguérem una bona estona, mirant la mar i aprofitant els seus poders relaxants i terapèutics.

El conjunt d’aquestes illetes és aprofitat pels habitants d’Oslo per passar els dies de lleure, i el transport públic per accedir (el vaixell) fa servir el mateix bitllet que el bus i tramvia. Totes eixe persones rosses i guapes que pujaven al vaixell validaven els seus bitllets, nosaltres pensàvem... segur que a València pujaven quasi tots sense fer-ho en adonar-se que no hi havia vigilància.

I amb aquesta entradeta done per finalitzada l’aventura noruega del clan Lerma.