DENTRO DO SEGREDO

La primera vegada que vaig viatjar a Porto fou en un viatge organitzat per Fil-per-randa. Una de les visites que férem fou a la Livraria Lello, la llibreria que diuen que és la més bonica del món, però aquesta afirmació no la puc assegurar perquè no he estat en totes les llibreries, l’únic que puc dir és que és molt, molt bonica. Després vaig tornar a repetir viatge, aquest cop pel meu compte, i vaig tornar a visitar aquesta llibreria.

En les dues ocasions vaig demanar a l’empleat si tenia algun llibre de José Luís Peixoto. Les dues vegades la resposta va ser no, bo, el segon cop vaig demanar un llibre en concret, Abraço. Amb aquestes dues visites vaig fer-me una idea personal: Aquesta llibreria era més un atractiu turístic que una llibreria on trobar-ho tot (tipus París-València del carrer Pelai).

Gràcies als contactes del face-book, on tinc com amistat al mateix Peixoto, puc anar seguint la trajectòria d’aquest autor portugués i sé quan publica nou llibre, doncs bé,  en novembre de 2012 va publicar Dentro do Segredo, i com no, jo havia d’aconseguir-lo, però a València no és possible (a no ser que faces una compra per internet on els ports costen el mateix que el llibre), i mira per on, la meua neboda va viatjar a Porto després de les falles del 2013, així que li vaig encomanar que em comprara el llibre (li vaig donar diners per al llibre i per a sopar, no es penseu que vaig fer la comanda a la babalà). Doncs bé, li doní les dades i li vaig dir que en la llibreria Lello no el trobaria, que anara a la FNAC que allí segur. I no va ser així, en la visita que va fer a la llibreria va demanar pel llibre i, d’allí me’l dugué.

És un llibre de viatges on l’autor conta el seu viatge per Corea del Nord, el país més tancat del món, amb tota seguretat. Ens narra des de la seua mirada en primera línia, com es viu en una nació on la repressió i la manca de llibertats són les constants vitals dels seus habitants, per a què pugueu fer-se una idea: Només entrar al país has d’entregar el telèfon mòbil a la policia i no te’l tornen fins que eixes (igual que en els instituts, hehehe). Mentre el llegia vaig recordar les imatges que fa uns anys tragueren les televisions sobre els funerals de l’anterior dictador. Quan les veia no em podia creure que un poble pugués estar tan trist i desolat pel traspàs d'un governant al que mai havien tractat en persona, em semblava força exagerat.

 La prosa està impregnada pel magnífic to personal que té l’autor, i en tot moment sembla que la seua lectura , més que una lectura, siga una retransmissió en directe del viatge.

No sé si estarà traduït a altres llengües, però si el trobares en alguna de les que domines la lectura, jo te’l recomane. Ja veuràs que serà com si estigueres tu fent el viatge.