Quan arribava Dissabte de Glòria la meua perspectiva
de Pasqua sempre canviava, sabia que al dia següent, Diumenge de Pasqua de
Resurrecció, començaria l’autèntica diversió: estrenaria les meues sabatilles
Victòria (després foren Paredes, Yumas...), els meus vaquers i aniria cada
vesprada al Parais a pujar als cotxes
de xoque fins que s’acabaren els
diners (a mi sempre prompte) i escoltar la retafila de cançons de la Mediterraneo
SER FM en els 40 principals, i per la nit, durant els tres dies de Pasqua, aniria
de sopar (ací em pica, ací em cou, ací
t’esclafe l’ou).
Amb el anys la tradició anà canviant. Ja fa temps que
no tenim Paraís a Alcàsser, les
pasqüeres les comprem quan ens rota i aprofitem aquestos dies per evadir-nos
(és a dir, per a viatjar o canviar d’aires). Doncs bé, aquest Dissabte de
Glòria agafaré un avió i volaré cap a Berlin, allí romandré una setmana
visitant, i espere que gaudint també, d’aquesta capital europea. Ja fa anys que
la Pasqua en Alcàsser no la celebrem ningú en El Paraís, botant a la corda, pujant als cotxes de xoque i tirant al tir per guanyar un
coco. Tampoc s’ esclafem l’ou, ni estrenem les sabatilles Victòria i els texans. Tot allò anà acabant-se i el Camí Nou o
Avinguda Colom, ja no és menester tallar-la per a què la gent passege. La gent
passegem per altres indrets, necessitem, o ens hem fet creure que necessitem, evadir-nos i per això marxem allà on
podem: al xalet, a l’apartament, a la caseta, a les garroferes o de viatge.
Jo aquest any vaig a tractar de fer-ho tot: l’evasió
i la victòria: m’evadiré a Berlín
com ja he dit, i evocaré la pasqua de la meua infantesa duent a la maleta les
meues sabatilles Victoria.
Evasió o
Victòria és una pel·lícula estrenada a Espanya el desembre de 1981 on es conta
la història d’un grup de presoners aliats, jugadors de futbol, que han de fer
un partit contra els nazis. Tenen l’ordre de perdre, però decideixen humiliar
els nazis guanyant-los el partit... el final no el conte.
Us adjunte una frikkada que segur que escoltàvem als cotxes de xoque l'any 82.
PD.: El meu planter de bulbs, aquest any tulipes, ha
estat capritxós i no ha florit tot alhora, estan guanyant els grocs... a veure
si quan torne puc veure la composició completa, però per a d’això uns hauran de
donar-se pressa i altres aferrar-se a la vida. Difícil ho veig!
