9 setmanes i mitja

9 SETMANES I MITJA

Amb dos anys escassos, la romana feta, el guardapols  de ratlles blaves i blanques, i una motxilleta amb un entrepà, em negava a eixir de casa i anar al parvulari de les monges del poble. Posava condicions per anar-hi a aquell indret educatiu: O em donaven una cigarreta o Amador no abandonava la casa. A la fi el meu iaio me’n va donar una, jo la vaig agafar i me  la posí a la boca per fer-li una bona calada. Acte seguit em vaig posar a tossir i a plorar, i enfadat amb mi mateix, vaig eixir de casa en direcció al col·legi.

Diumenge d’hivern de l’any 76. La quadrilla d’amics passejant pel poble mudats de diumenge i de postcomunioners, és a dir, anàvem tots amb l’americana d’almiralls del vestit de comunió, ja que eixe any no estaven de moda els vestits de mariner. Doncs bé, així anàvem tots pel poble gastant-se la pagueta per les diferents paraetes, quan algú de nosaltres va tenir una gran idea: comprar entre tots un paquet de tabac i una caixeta de mistos. Férem la col·lecta i anàrem a buscar una màquina de tabac que hi havia en el mateix carrer, posàrem les monedes i ens traguérem un paquet de Celtes embrocats.

Seria l’any 79, cursant 5é d’EGB, el mestre fumava a classe, no recorde la marca, i els alumnes l’imitàvem fent-nos cigarrets  i cendrer de paper. Això sí, la marca que nosaltres fumàvem l’escrivíem en el cigarret i en el meu cas crec recordar que escrivia Lark.

Principi dels anys 80, alumne de secundària d’uns 15 anys. El professorat fumava en classe i nosaltres teníem permís de fer-ho també sempre i quan tinguérem  cendrer.

Afortunadament aquesta permissivitat anà en retrocés fins arribar a l’actual llei, però em costa de llocs on enyoren temps passats, quina llàstima, no?

PD.: Fa nou setmanes i mitja que no fume,  d’ahí el títol.