L’estiu del 2013 l’he tingut força
viatger, després d’anar-hi al nord d’Europa, a Noruega, com ja han comprovat
els internautes, vaig visitar l’illa italiana de Sardenya. Aquest viatge va ser com diu la dita: Pensat i fet, però no per això deixà de tindre
interés. A nivell personal el fet de visitar qualsevol part d’Itàlia sempre em
resulta atractiu, i Sardenya havia estat des de fa molt de temps dintre dels
meus interessos, especialment la ciutat de l’Alguer. 
El meu hostalatge durant aquesta
setmana va ser al Regina Margheritta,
a la capital de l’illa, Càller (Cagliari). Però Sardenya és una illa massa gran
per a tractar de visitar-la amb transport públic, així que ens haguérem d’anar
apanyant en el que estava al nostre abast. Així i tot pagaren la pena aquests dies
de vacances.
La visita a l’Alguer és força
complicada per a fer-la en un dia tenint l’hotel a l’altra punta de l’illa,
però gràcies al transfer de l’aeroport vam poder visitar-la un parell d’horetes,
i gaudir d’aquell indret impregnat de catalanitat per totes bandes. Sobre la
llengua, doncs he de ser sincer, exceptuant la retolació dels carrers i
comerços, sols vaig poder escoltar-li a l’ama d’una botiga un adéu... anava a
posar-me sentimental i dir que en sentir-la els ulls se m’ompliren de
llàgrimes, però mentiria. Encara que sí que puc dir que durant aquella excursió
vaig sentir-me emocionat perennement, tot em feia comboiet, veure el trenino catalano, el centre de suport de
la UOC, les quadribarrades en els edificis públics, la informació en català de
la Grotta di Nettuno, la paella i la
crema catalana en els menús dels restaurants... podeu dir-me caldós, però a
cadascú l’emocionen unes coses. La visita es va fer curta i es quedaren moltes
coses per visitar, però com sempre dic en els meus viatges, cal deixar-se llocs
per tenir motius i tornar-hi altra vegada, així que Alghero, ja saps! Ens tornarem
a veure!
Sardenya, la segona illa més gran del
Mare Nostrum, compta amb 5 llengües: L’italià, El sard, una
variant del Cors (llengua de la veïna Còrsega), l’Alguerés (català medieval) i
el genovés Tabarquí (a les illes de San
Pietro i Sant Antioco), però com hom entendrà tots els sards no les parlen totes. L’ús i la realitat lingüística de cadascuna d’elles és la que és, i cal
esperar que les polítiques lingüístiques i la voluntat dels parlants, que han fet i
fan que en el segle XXI encara estiguen vives (esperem que per molt de temps).
PD. : No us perdeu els enllaços que
assenyale, en ells sí que trobaràs informació de la bona sobre aquesta
magnífica illa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada