divendres, 8 de novembre del 2013

Adéu Canal 9: Un conte curt i trist

               Això era una vegada un país on no hi havia rei, hi havia president. Era un país que estava dintre d’un altre país on hi havia un altre president que manava més. Per a que tothom sapiguera qui manava més, al país de dins li feren creure que millor que dir-se país era dir-se comunitat.

                  Entre les diferències que hi havia entre el país mandamás i el manat en trobàvem una del molt grossa: cadascun d’ells paralava una llengua diferent, per això el poderós començà a fer malifetes amb la intenció de fer creure als habitants de la comunitat que el que parlaven no era tan culte i tan important com el que parlaven ells. Hi hagué uns comunitaris que volien poder i, per a tenir-lo, poquet a poquet (o molt o molt, depén de qui ho conte) anaren assimilant-se als de la pàtria gran. Malgrat que les lleis democràtiques avalaven la pluralitat d’identitats sempre hi hagué una E sobre una V, i en la televisió que tenien els xicotets començaren a fer coses desorbitades i fora de context per a que tots renegaren d’ella. Va ser en aquest moment, quan ja no la volia ningú , que decidiren tancar-la.

Això era una vegada una escola pública....

Això era una vegada un centre de salut...

Això era una vegada un xarxa de metro...


Qui serà el proper?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada