El 23 de maig el territori espanyol visqué una jornada
de reflexió. Els ciutadans teníem l’obligació de decidir a qui votaríem a l’endemà
com alcaldessa/alcalde i presidenta/president de la nostra autonomia. En el meu
cas feia temps que tenia la tasca feta i a la nit vaig poder anar al cinema i
veure una pel·lícula sense el mal de cap de a qui votaré demà.
La pel·lícula escollida va ser LES HÉRITIERS, traduïda ací com La profesora de Historia, perquè a València no hi ha cap lloc on la
projecten en la nostra llengua (ni doblada ni tampoc subtitulada), a veure si
els resultats del 24M solucionen aquesta autodiscriminació que arrosseguem
durant anys, dècades i segles.
El film francés conta, basant-se en un fet real, com
una professora de secundària, tutora d’un grup conflictiu i complicat, és capaç
de motivar el seu alumnat per treballar la seua àrea, la Història, però
sobretot per fer que aquestos adolescents, rebutjats i discriminats pel sistema
i la seua història genètica, siguen capaços de trencar el cercle tancat al qual
estan inscrits des que nasqueren. 
Apassionant manera de fer-nos veure que les utopies moltes
vegades són realitat i que allò impossible té possibilitats. Nit de reflexió
sobre el meu treball, sobre els aires derrotistes que la burocràcia pedagògica
i la política educativa ens fan sentir. Nit de reflexió per a recordar a Ovide Decroly, per a recordar quan els mètodes d’aquest pedagog t’emocionaven
i somniaves que arribara el dia en què allò que estaves estudiant pogueres
fer-ho realitat. Nit de reflexió per a plantejar-te novament el teu mètode de
treball. Nit de reflexió per a recordar que tens pendent llegir de Jaume Carbonell, Pedagogías del siglo XXI,
concretament on parla dels projectes de treball. Nit de reflexió per no oblidar
que malgrat que ens diguen que ja està tot inventat no està tot fet.
La pel·lícula pagà la pena. Els resultats generats per
les reflexions dels ciutadans també han pagat la pena. Les noves pedagogies del
segle XXI també paguen la pena (especialment si les fem entre tots i amb la
voluntat de fer (i ser) millor persones).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada