diumenge, 8 de març del 2015

SIMONE DE BEAUVOIR: LA DONA TRENCADA (La femme rompue, 1968)

Per commemorar el 8 de març, dia internacional de les dones, he llegit l’últim dels tres relatats, que coincideix  amb el títol del llibre, de Simone de Beauvour, La dona trencada. En ell, l’autora es fa servir d’una narradora protagonista  que, mitjançant un diari personal, va contant l’ensorrament del seu projecte de vida. Monique pertany a una classe social acomodada i va deixar la seua carrera per unir-se a la del seu marit metge, Maurice.


En el diari ens conta el calvari dels primers mesos, quan descobreix que el seu home té una relació extramarital. El sentiment de fracàs i la recerca de la pròpia culpabilitat formaran part del dietari d’aquesta senyora parisenca.  L’esdeveniment convertit en trauma anirà evolucionant per totes les fases naturals d’aquest tipus de problema de parella, però Monique tindrà una cosa al seu favor que moltíssimes dones no tenen: una economia assegurada. El canvi de sentiments que sofreix, les falses esperances que es crea i es creu i, les justificacions obsoletes que es dona, la portaran inevitablement a la depressió. Però què es pitjor: descobrir que ja no t’estimen o descobrir que eres tu qui no s’estima? Un grapat d’anys consagrant-se a altra persona més que a tu mateix no resulta saludable per a la salut personal i social.


L’autora, Simone de Beauvoir, és un dels màxims exponents culturals del segle XX, una dona compromesa amb la societat i,  en especial, amb els drets de la dona. D’ella són frases com: No es naix dona, una es fa (El segon sexe, 1949). Molt/Tot en falta llegir d’ella per conéixer els pilars ideològics i filosòfics del moviment feminista.

El món de l’educació ha de donar cabuda, amb un espai real i no simbòlic, a pensadores com Simon de Beauvoir, no sé la LOMQE on les ha ubicades, reconec públicament que no m’he estudiada la llei i el decret que la desenvolupa curricularment (espere a l’adaptació valenciana), però pel que estic descobrint em sembla que tindran un espai anecdòtic en aquestos temps de recessió democràtica, cultural i econòmica.


Per acabar, i com què sempre (o quasi sempre) conte anècdotes personals en les meues entrades, em traslladaré als meus anys d’infantesa i adolescència, concretament al mes d’agost, el mes que a Alcàsser se celebren les festes i l’Ajuntament publicava un llibre de festes (ara publica un díptic). En ell, a banda de la participació ciutadana amb escrits, es publicaven els diferents actes a celebrar, doncs bé, les Clavariesses de la Mare de Déu d’Agost (que havien de ser totes casades) tenien unes pàgines per a d’elles i allí hi estaven les seues fotos, a sota de cadascuna posava el nom i era habitual que el posaren de la següent forma : Nom+Cognom+preposició DE+Cognom del marit (elles mateixa es consideraven propietat del marit, Maria López de Cervantes). Afortunadament aquesta etapa ja la tenim superada, no? QUE AQUEST ANY SIGA L’ÚLTIM PER REINVINDICAR UN DRET I QUE EN EL FUTUR SIGUEN NOMÉS JORNADES PER FESTEJAR.

PD.: Us deixe enllaços per descarregar-se en PDF el relat motiu de l’entrada així com altres dels llibres. Fotos i Vídeos no són de la meua propietat. Si el propietari o la propietària no els vol compartir que m’ho comunique i els traure del bloc.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada