La primera vegada que vaig viatjar a
Porto fou en un viatge organitzat per Fil-per-randa.
Una de les visites que férem fou a la Livraria Lello, la llibreria que diuen que és la més bonica del món, però aquesta
afirmació no la puc assegurar perquè no he estat en totes les llibreries,
l’únic que puc dir és que és molt, molt bonica. Després vaig tornar a repetir
viatge, aquest cop pel meu compte, i vaig tornar a visitar aquesta llibreria.
En les dues ocasions vaig demanar a
l’empleat si tenia algun llibre de José Luís Peixoto. Les dues vegades la
resposta va ser no, bo, el segon cop vaig demanar un llibre en concret, Abraço. Amb aquestes dues visites vaig
fer-me una idea personal: Aquesta llibreria era més un atractiu turístic que
una llibreria on trobar-ho tot (tipus París-València del carrer Pelai).
Gràcies als contactes del face-book,
on tinc com amistat al mateix Peixoto, puc anar seguint la trajectòria d’aquest
autor portugués i sé quan publica nou llibre, doncs bé, en novembre de 2012 va publicar Dentro do Segredo, i com no, jo havia
d’aconseguir-lo, però a València no és possible (a no ser que faces una compra
per internet on els ports costen el mateix que el llibre), i mira per on, la
meua neboda va viatjar a Porto després de les falles del 2013, així que li vaig
encomanar que em comprara el llibre (li vaig donar diners per al llibre i per a
sopar, no es penseu que vaig fer la comanda a la babalà). Doncs bé, li doní les
dades i li vaig dir que en la llibreria Lello no el trobaria, que anara a la
FNAC que allí segur. I no va ser així, en la visita que va fer a la llibreria
va demanar pel llibre i, d’allí me’l dugué.
És un llibre de viatges on l’autor
conta el seu viatge per Corea del Nord, el país més tancat del món, amb tota
seguretat. Ens narra des de la seua mirada en primera línia, com es viu en una
nació on la repressió i la manca de llibertats són les constants vitals dels
seus habitants, per a què pugueu fer-se una idea: Només entrar al país has
d’entregar el telèfon mòbil a la policia i no te’l tornen fins que eixes (igual
que en els instituts, hehehe). Mentre el llegia vaig recordar les imatges que
fa uns anys tragueren les televisions sobre els funerals de l’anterior dictador. Quan les veia no em podia creure que un poble pugués estar tan trist i desolat pel traspàs d'un governant al que mai havien tractat en persona, em semblava
força exagerat.
La prosa està impregnada pel magnífic to
personal que té l’autor, i en tot moment sembla que la seua lectura , més que
una lectura, siga una retransmissió en directe del viatge.
No sé si estarà traduït a altres
llengües, però si el trobares en alguna de les que domines la lectura, jo te’l
recomane. Ja veuràs que serà com si estigueres tu fent el viatge.
M’agradaria donar per finalitzada la sèrie
d’entrades dedicades a Norge (Noruega) fent referència al mar del Nord. Des de
xicotet m’ha agradat la Geografia, especialment, tot allò referent a saber-se
les capitals, els mars i els rius més importants d’un país, per això, quan
viatge, sempre tracte de buscar l’oportunitat de visitar la capital del país i
fer alguna mena de passeig o creuret pel riu o mar que pertoque. Durant la setmana que passàrem a Noruega el
clan Lerma he tingut més d’una oportunitat de desplaçar-me pel Mar del Nord. La més llarga, turística i
impressionant va ser la realitzada pel fiord
Sognefjord i ja relatada en Noruega ( i 3), però d’allò que jo voldria
parlar és de les illetes que trobem al mateix Oslo i a les qual s’accedeix amb
unes línies regulars de vaixells. 
En una d’aquestes illes, Utoya, tingué lloc el
primer contacte directe amb el Mar del Nord, bo, em referisc a què en eixa
excursió vaig tocar amb la mà l’aigua d’aquest mar. Utoya és una illeta que
sembla deshabitada, durant la visita no vàrem veure gaire persones. Per accedir
a ella, a més de poder-ho fer amb el teu vaixell, pots anar-hi amb una línia
regular de vaixells que es desplaça per diferents illes del fiord d’Oslo.
Aquesta excursió només la férem els “majors” del clan, els nebots es quedaren
ticatejant a l’hotel.
