Els canons que marquen les nostres
vides, de vegades, no són tan difícils de trencar, sols ens fa falta una
miqueta d’espenta i una micota de sort (o també pot ser a l’inrevés, crec). La pel·lícula belgo-francesa que dóna nom a aquesta entrada ens pot servir
d’exemple. La por als canvis, a allò desconegut, a l’ incertesa i a fracassar,
ens frenen des què estem al món els nostres projectes vitals. La unió
sentimental que sobre persones, coses i espais ens uneix, ens posa difícil
emprendre nous camins, malgrat que en moltes ocasions són camins que ja tenim
més que fets mentalment.
Al film es planteja la història d’una
xica entrada en la trentena amb una vida muntada i organitzada: parella,
treball, família, amics... però viu la vida que sempre ha volgut? Doncs gràcies
a l’estranya herència que rep de la seua iaia se n’adona que la monotonia en
què està immersa no és precisament la vida que voldria viure. Amb els
trencaments, discussions i llàgrimes inevitables decideix emprendre un nou
rumb, i de la resta millor te n’assabentes veient-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada