EL PRIMER PREMI NADAL, NADA, DE CARMEN LAFORET

          La primera vegada que vaig sentir parlar d’aquesta novel·la va ser durant els meus anys d’estudiant de Segona Etapa d’EGB, no sé si seria en 6é o en 7é. Durant aquells dos cursos vaig tenir com a mestra de Lengua y Literatura a na Vicenta Gascó, i el llibre de text que usàvem comptava amb una estructura d’unitats i lliçons on eixíem a tema per setmana (amb control inclòs). Doncs bé, hi havia una part del tema que estava dedicat a la literatura, i si no recorde malament, era més bé sobre història de la literatura. En aquest apartat t’aprenies algunes dades referents a la literatura universal i a la espanyola (en llengua cervantina). Doncs bé, d’aquells anys em ve a mi la saviesa de saber que L’Arxipreste  d’Hita va escriure El libro del buen amor,  que a Fernando de Rojas se li atribuïa La Celestina, o que Carmen Laforet, amb Nada, va ser la guanyadora del primer premi Nadal (1944). Aquestes activitats de memorització de dades històriques i literàries, titllada per moltes persones d’improductiva o banal per a l’aprenentatge, a mi em valgué per despertar-me la curiositat sobre el món dels llibres i dels escriptors, i de pas que anava a la biblioteca cada setmana a cercar i copiar a mà, la biografia de l’autor corresponent al comentari de text, buscava alguns dels llibres que havien estat esmentats en algun dels temes estudiats. Reconec que amb 12 i 13 anys, no llegia els llibres que treia, però m’agradava dur-me a casa exemplars de Quevedo, Lope de Vega o Juan Goytisolo.  El plaer de la lectura el vaig trobar uns anys després en l’institut.

          Aquest estiu, en una de les visites a la FNAC, vaig adquirir un exemplar, amb una edició de la mítica col·lecció AUSTRAL, del llibre que dóna títol a aquesta entrada. Em va fer recordar aquelles classes de llengua i literatura de la meua adolescència,  i en vingueren unes ganes boges de llegir-me aquesta novel·la, que confesse que use el seu nom molt a sovint, ja que quan pregunte a algun alumne: -Què passa? o  –Què fas? La seua resposta normalment és NADA (el meu alumnat és pràcticament del ocho), i jo sempre els faig la broma (que ells no comprenen): ahhh! Com la primera novel·la que guanya el premi Nadal, de Carmen Laforet. Ells em miren amb cara de: -No eres més frikie perquè no t’ho proposes. Però bé, jo confie en què algú ho recorde, i d’ací un anys, quan vaja per la FNAC, o per qualsevol altra llibreria i es trobe per casualitat amb aquest llibre li vinguen ganes de llegir-lo, com em va passar a mi aquest estiu. 

          

NADA, conta la història d’una jove òrfena que es trasllada del món rural a Barcelona per a estudiar Filosofia i Lletres. A través dels seus ulls ens mostrarà la duresa dels anys de la postguerra i de l’espècie humana.Andrea, que és com li diuen a la protagonista, haurà de portar una vida plena d’equilibris per poder compaginar els diferents móns pels que li toca transitar: L’integrisme religiós, la violència masclista, els amors prohibits, els fills de papa ric fent d’artistes, la fam, la derrota, la bogeria, els prejudicis... Per desgràcia, malgrat haver passat unes quantes dècades, hi ha temes que encara resulten massa actuals. Com és d’esperar, per ser publicada l’any 1944, no hi trobem cap referència explícita contra el règim franquista, però bé, al meu parer, la crueltat en què han de viure alguns dels personatges ho diu tot.Si el final és feliç o no, ho hauràs de descobrir tu, jo et recomane llegir-la (pitja l’enllaç i la trobaràs en PDF)

PD.: Si en vols saber més d’aquesta novel·la i escriptora, pitja en els enllaços, que com has pogut comprovar me n’he anat per les branques i he parlat més dels meus records que del llibre, però ja em coneixes.