El mes de juliol de l’any 2009 va ser el segon estiu
que aní a Lisboa a fer un curs de portugués
per a estrangers. Des del primer dia que vaig arribar em vaig adonar d’un cartell publicitari d’un
llibre No teu deserto de l’autor que
dóna títol a aquesta entrada. El vaig veure tantes vegades que vaig pensar que
igual pagava la pena llegir-lo, així que el dia de Sant Fermí el vaig comprar...
i les seues 125 pàgines em costaren llegir un parell de dies, això que encara
feia molt d’ús del diccionari.
Aquest fou el primer contacte amb la literatura de
Sousa Tavares. Eixe mateix mes de juliol, abans de tornar a València, vaig
comprar Equador, novel·la de 518
pàgines que m’encisaren i enganxaren de tal manera que amb poc més d’una
setmana me’l vaig empassar amb recel, i a més em posà al cap la idea de fer un
viatge a S. Tomé e Príncipe (algun dia arribarà, espere). A l’any següent quan
torní de tour en solitari pel sud lusità em vaig assabentar que la Televisió
Portuguesa havia fet una sèrie d’aquesta novel·la i que tingué molt d’èxit,
però no l’he poguda aconseguir.
L’estiu passat, en el viatge a Porto vaig comprar Rio das Flores, un llibret de 608
pàgines que ha tornat a captivar-me. En ell, Sousa Taveres fa un retrat de l’inici
del segle XX des del punt de vista d’un acomodat alentejà amb esperances de
llibertat, pau i justícia. Resulta molt interessant la presentació que fa dels
diferents règims polítics dictatorials d’aquella època: Salazar, Franco,
Mussolini i Hitler, i que són protagonistes secundaris i elements claus en la
trajectòria que seguirà el protagonista principal, Diego, i la seua família, els
Ribera Flores.
Els contrastos entre blanc i negre els trobarem al
llarg de tota la novel·la: dos germans, dos països, dos ideologies, dos dones,
dos fills, dos continents... Tampoc podem passar de llarg fer comentaris al
tema amorós i els seus passatges eròtics. La Guerra Civil Espanyola també serà
part del fil conductor. Però si he de triar alguna cosa a destacar, ho faria
per tot el que l’autor m’ha contat sobre la dictadura de Salazar i del Portugal
d’aquella època, a més no puc oblidar
contar-vos la magnifica documentació històrica que l’autor ha dut a terme per a
publicar aquesta novel·la tan rigorosament escrita i ambientada. No sé si hi ha
traducció al català o l’espanyol, però si la trobàreu, no dubteu en llegir-la,
estic segur que xalareu molt amb ella.
“Tenho medo que
a liberdade se torneu um vício”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada