Farà cosa d’un any
vaig rescatar un llibre de l’expurgació que estava realitzant a sa casa un
familiar meu. Una novel·la negra editada per Edicions de la magrana en la col·lecció La negra (sisena edició de 1991). L’autora, la mallorquina Maria
Antònia Oliver, l’estructura en dues parts, amb 26 capítols, més un epíleg (198
pàgines). Servint-se d’un format de diari personal, la narradora conta en
primera persona els esdeveniments que una detectiva viu a rel de dos casos que
se li presenten a l’hora: la recerca d’una adolescent fugida de casa i la
identitat de tres homes que han pagat una obra d’art mitjançant un xec fals.
L’escenari on es
desenvolupa la història és la Barcelona de la dècada dels 80 i, per tant, la
Barcelona plena de cabines telefòniques i espais saturats de fum. Resulta força
interessant el to reivindicatiu què la perdiguera fa, al llarg de tota la
novel·la, de la lluita que les dones han de fer per trobar un lloc igualitari i
digne en una societat tenyida de masclisme, que malgrat els fruits que s’han
aconseguit, actualment encara presenten importants desnivells.
Tràfic d’armes,
prostitució, violacions, policies corruptes, gent de bona posició social i
obscurs fets són els motors que posen en funcionament els diferents fils
conductors, que malgrat no tindre relació alguns d’ells de la manera a la qual
estem acostumats a llegir, sí que moralment conflueixen.
Un text ple de
modismes i lèxic mallorquins que m’han fet gaudir i recordar els meus anys per Ses Illes, però el que veritablement
m’ha tocat la fibra han estat les reflexions que l’autora m’ha portat a fer
sobre la dignitat de la dona. Sense cap intenció de fer un spoiler, dir-vos, benvolguts i benvolgudes internautes, que de Manades ja n’han hagut prou al llarg de
la història.
Amb el temps que fa que
està editada no sé si us resultarà fàcil trobar exemplars, però, així i tot,
trobe que paga la pena intentar-ho, segur que passes una bona estona
llegint-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada