diumenge, 19 de juliol del 2015

EL EMBRUJO DE SHANGHAI DE JUAN MARSÉ

No havia arribat a la majoria d’edat quan vaig llegir per primer cop a Juan Marsé, concretament em vaig estrenar amb Últimas tardes con Teresa. Feia pocs anys que m’havia aficionat a la lectura i aquest llibre de 334 pàgines, que em va costar 750 pessetes a la llibreria Soriano de València un 22 d’abril de 1986, va ser qui em va obrir la porta per llegir qualsevol obra literària sense que m’importaren el nombre de pàgines. A més, em va fer ser un seguidor de les obres de Marsé així com, un enamorat de la Barcelona que retracta en la majoria de les seues novel·les.

En El embrujo de Shanghai Juan Marsé fa una radiografia de la Barcelona de postguerra dels perduts. Ens descriu, mitjançant la veu narradora d’un adolescent, diferents vides que la guerra i l’opressió ideològica franquista les fan lluitar per sobreviure, de la millor manera possible, a la miserable vida que els ha tocat viure per haver perdut la guerra  que no començaren.

Aventures ,fantasies  i somnis representaran els motors que activaran cada dia les constants vitals del personatges. Les mentides, enganys i autoenganys, també seràn part d’eixos motors motivadors a voler alçar-se cada dia i arribar fins la nit per domir i tornar-se a aixecar.

Espies, exotisme i venjances es barrejaran, meravellosament, en les vides dels personatges amb el retracte d’una opressió a la cultura pròpia, que els barcelonins de l’època hagueren de viure. La recerca del propi lloc en el món (el somniat o l’assignat) és el que tots els personatges viuran al llarg dels fils  conductors que s’entrellacen per a formar una bona peça de tela (literària).


Per acabar donar les gràcies a Mayte Romaguera per haver-me regalat el llibre i haver-me fet passar hores molt agradables en la seua lectura i, com no, escrivint aquesta entrada bloguera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada