MADRUGADA SUJA de Miguel Sousa Tavares

Fa un grapat de mesos vaig comprar per Internet tres llibres d’autors portuguesos i em portugués. Els tres em costaren com si n’hagués comprat cinc, ja que les despeses pel transport costen quasi com dos llibres. Comprar llibres escrits en la cinquena llengua més parlada del món a la ciutat de València és pràcticament impossible, per això cal recórrer a les llibreries virtuals quan vols adquirir una obra concreta.

Com vivim en un món globalitzat ja no ens espantem de fer compres mitjançant la xarxa, és més, molta gent fa (o fem) d’aquest model de bescanvi capitalista un tret vital, inclús alguns arriben a considerar-lo com una mena de tarja de presentació d’ésser una persona moderna i amb recursos. Però bo, l’anàlisi dels trets del comprador per xarxa no és el tema que m’ha portat a escriure i hauré de centrar-me.

Un dels llibres comprats és el que encapçala aquesta entrada i conta els canvis vertiginosos de Portugal durant els darrers 40 anys. El fet que fa esclatar  la història és el mateix títol de la novel·la, Madrugada suja (Matinada bruta), i els diferents fils o trames que trobarem ens tornaran a constatar la magnífica capacitat de l’autor, Miguel Sousa Tavares, per construir una novel·la que paga la pena, i molt, llegir-la. A més, als no nats ni residents en el país de Camões, ens farà sentir com a casa per tot allò que fa referència a la política, la corrupció, l’esperit europeu...

El protagonista, nat a una aldeia, no pot deixar-la del tot malgrat haver viscut en la globalitat, el benestar de la civilització i el progrés que dicten els diners amagats en sobres. Et fa reflexionar sobre quin és el model a adoptar: ciutadà del món o habitant del món.

Les històries personals no tancades per  imprudència, immaduresa, covardia, gola, dolor, ignorància, trauma... són, al meu parer, les que fan bategar d’una manera dolorosa el cor dels personatges. La recerca d’un ritme cardíac  assossegat és, malgrat tot, el que busquen els protagonistes que deixaren l’aldeia.

El mot aldeia en portugués es tradueix per poble. Si he fet un ús d’ell  una mica exagerat en aquesta entrada és per mostrar la meua repulsa més enèrgica a la diputada de Ciudadanos en València, Carolina Punset, pel seu discurs sense fonament i amb prejudicis, odi i desconeixement d’allò que parla. 

D’aquest autor vaig fer una entrada que pots trobar ací:
 http://amatore1968.blogspot.com.es/2013/06/miguel-sousa-tavares-rio-das-flores.html

LES HÉRITIERS, LA PROFESSORA D’HISTÒRIA

El 23 de maig el territori espanyol visqué una jornada de reflexió. Els ciutadans teníem l’obligació de decidir a qui votaríem a l’endemà com alcaldessa/alcalde i presidenta/president de la nostra autonomia. En el meu cas feia temps que tenia la tasca feta i a la nit vaig poder anar al cinema i veure una pel·lícula sense el mal de cap de a qui votaré demà.

La pel·lícula escollida va ser LES HÉRITIERS, traduïda ací com La profesora de Historia, perquè a València no hi ha cap lloc on la projecten en la nostra llengua (ni doblada ni tampoc subtitulada), a veure si els resultats del 24M solucionen aquesta autodiscriminació que arrosseguem durant anys, dècades i segles.

El film francés conta, basant-se en un fet real, com una professora de secundària, tutora d’un grup conflictiu i complicat, és capaç de motivar el seu alumnat per treballar la seua àrea, la Història, però sobretot per fer que aquestos adolescents, rebutjats i discriminats pel sistema i la seua història genètica, siguen capaços de trencar el cercle tancat al qual estan inscrits des que nasqueren.

Apassionant manera de fer-nos veure que les utopies moltes vegades són realitat i que allò impossible té possibilitats. Nit de reflexió sobre el meu treball, sobre els aires derrotistes que la burocràcia pedagògica i la política educativa ens fan sentir. Nit de reflexió per a recordar a Ovide Decroly, per a recordar quan els mètodes d’aquest pedagog  t’emocionaven  i somniaves que arribara el dia en què allò que estaves estudiant pogueres fer-ho realitat. Nit de reflexió per a plantejar-te novament el teu mètode de treball. Nit de reflexió per a recordar que tens pendent llegir de Jaume Carbonell, Pedagogías del siglo XXI, concretament on parla dels projectes de treball. Nit de reflexió per no oblidar que malgrat que ens diguen que ja està tot inventat no està tot fet.

La pel·lícula pagà la pena. Els resultats generats per les reflexions dels ciutadans també han pagat la pena. Les noves pedagogies del segle XXI també paguen la pena (especialment si les fem entre tots i amb la voluntat de fer (i ser) millor persones).