LA FRUSTRACIÓ POT FER-TE PROTAGONISTA D’UN DELS RELATOS SALVAJES

          Que el 13 d’un mes caiga en divendres és probabilitat de mala sort en molts països occidentals, al nostre, el 13 no és ben rebut en dimarts, però supersticions a banda, el passat divendres, 13 de febrer, vaig anar al cinema Babel a veure una pel·lícula argentina, produïda per els germans Almodóvar i dirigida per Damián Szifrón, amb el títol de Relatos Salvajes. Per què vaig escollir-la? Doncs segurament perquè un dels protagonistes, Ricardo Darín, em resulta garantia de veure un film que m’agrada.  

          Aquest llargmetratge és, realment,  la unió de sis curts, en termes literaris seria un llibre on s’arrepleguen relats curts. En aquest cas amb un fil conductor comú en tots: la reacció de l’ésser humà, portada a una reacció extrema o radical, davant d’una situació frustrant. El tòpic del psicòleg argentí el trobem al film, de segur que més d’una teoria de Sigmun Freud s’ha llegit Szifrón.

           Els diferents personatges protagonistes dels sis relatats es troben davant situacions que, per les circumstàncies personals del moment, els fan reaccionar d’una manera poc humana, d’ahí el qualificatiu de salvatge en el títol. L’agressivitat de les situacions ens farà pensar en les injustícies que quotidianament anem rebent a títol personal i, també, com a membres d’un col·lectiu, però el director ho tracta des d’una vessant humorística que, sense deixar-nos el cuquet al cervell, ens fa riure.

           La situació socioeconòmica que les polítiques actuals marquen el nostre dia a dia són, segurament, motiu per a què molts ciutadans reaccionen d’una manera salvatge en veure’s immersos en situacions frustrants, però afortunadament l’ésser humà, malgrat alguns casos que tothom coneix, és un animal racional  (i no salvatge).

         Sí, hi som racionals i tenim altres mecanismes per reaccionar davant les injustícies personals i col·lectives. No ens les deixem segrestar i fem-les servir. La protesta i la veu que ens donen les urnes són una bona manera de fer-nos sentir sense fer ús de reaccions salvatges. Tu què n’opines?