Qu'est-ce qu'on a fait au Bon Dieu?/ Déu meu, però què t’hem fet?

               Durant uns anys de la meua adolescència, el dia de Nadal, agafava el cotxe de línia de la Vialco en companyia dels amics, i anàvem a València a una sessió de cinema. La pel·lícula l’escollíem eixe mateix dia segons veiérem en les cartelleres que exposaven aquelles sales de projecció d’abans. Després del cinema passejàvem, entre la multitud de gent, pel passeig Russafa i voltants, que era on els “hippies” tenien les seues paredes.

Amb el temps i l’edat aquest cinèfil costum es va acabar, com la prohibició municipal va acabar amb el mercat de carrer que oferien els venedors ambulants i el centre de la ciutat va quedar desert els diumenges de vesprada. Coses de la vida, la política o del mercat han fet que el carrer Colom i els adjacents de València Ciutat es tornen a omplir de gent, però d'altra manera.

               
                Ahir no era Nadal, però per començar un 2015 de pel·lícula vaig anar amb Eva al cinema (un dels propòsits que hem fet és reiniciar l’assiduïtat al cinema), una vegada a la porta dels Cines Babel ens vam decidir per la pel·li Qu'est-ce qu'on a fait au Bon Dieu?,  poc en sabíem d’ella (així com ben poc en sabíem de la resta), però allí que entràrem després de sopar en la Sala Cero, el restaurant que té el cinema annexionat.

               Doncs bé, ja asseguts i apagats els llums no sé si dir que començà el film o dir que començàrem a riure’ns, perquè la rialla fou la tònica general d’aquesta comèdia francesa que retrata amb un humor exquisit la immigració i el fet multiracial en la França actual. És una obra d’art feta comèdia per riure’s dels prejudicis racials.

               L’argument es pot resumir en el fet d’un matrimoni francés, conservador i catòlic amb quatre filles. Les tres majors, malgrat l’opinió dels progenitors, es casen amb tres hòmens d’origen estranger i de religions diferents. Els Verneuil posaran totes les esperances en la filla xicoteta i, com deia la Gómez Kemp, fins ací puc llegir. Només dir-vos que dintre dels vostres propòsits d’any nou és obligatori posar aquesta pel·lícula com d’obligada visualització.

Per cert, BON ANY!

PD.:Trobe que també es pot veure doblada al castellà en altres sales de la ciutat de València.