Fa quaranta-sis anys em vas donar la
vida, i aquesta serà la primera vegada que no em felicites l'aniversari. Des
que iniciares el teu darrer viatge he intentat moltes vegades escriure en el
bloc sobre tu, però mai he pogut fer-ho perquè la tristesa se m’apoderava. Vull
evitar pensar-te en els darrers mesos que compartírem, vull esborrar del meu
record immediat la teua vulnerabilitat, el teu patiment, el teu estat minvat d’alegria...
però m’és molt difícil aconseguir-ho. Els dies passen i, no saben fer-ho, sense
recordar-me alguna situació en la qual tu estaries implicada: alguna cosa que
contar-te, un regal que ja no puc comprar-te en el meu viatge, demanar-te que
em faces un dinar, telefonar-te per dir-te que he arribat bé, riure’ns d’alguna
anècdota... i milers de coses que em deixen els dies buits.
Avui encete un nou any, ara ja estic
més prop dels 50 que dels 40, tinc molts menys cabells i dels que queden, molts
d’ells són canes. Quan vaig a comprar els dependents es dirigeixen a mi com “senyor”,
i com cantaven Video, La noche no es para mi. Així i tot no em
puc queixar de la vida que m’ha tocat viure, ja que el teu ajut és en gran
mesura el resultat d’allò que ara sóc. Sempre has estat al meu costat, has
estat mare 24 hores al dia. Els valors morals i ètics te’ls dec a tu i a monpare, i gràcies a tots dos em puc sentir bé amb mi mateix.
Moltes gràcies, mare!
Bé, per la qual cosa he llegit complixes un any mes, un any mes de vida, i et dessitjo un feliç aniversari. moltisimes felicitats, que compleixes molts mes anys Amador, no aparentes aquesta edad per cap cert, creía que eres mes jove.
ResponEliminaEts un gran profesor i bona persona pel poc que conec de tu.
i també ho sento. Sento que l'hagis perdut, no imagino el malament que ho has d'estar passant pero la vida es aixina, te dona i t'en lleva les cosas y les persones que mes estimem, pero, que vaig a saber jo de vida si encara soc una chiqueta, veritat?
també vull dir-te que és increïble el fort que pots ser, en aguantar aquest dolor i entrar a clase com un dia normal més, amb una careta en la qual dibuixes un somriure , i segueixes avant.
No vull ficar-me en aquest tema pero, de segur que Ella voldria que, li agradaría veure't seguir en davant , lluitant, passant tots el obstacles que et possa, i t'en possara la vida... .
no et quedis estancat per molt complicat i difícil que siga continuar.
ÀNIM Amador!!!
El meu mes sentit condol.
Una forta abraçada.