MENORCA

Fa un parell de setmanes vaig rebre un correu electrònic d’una gran amiga amb la qual feia temps que no parlava. En aquest correu em demanava que li fes una petita guia d’allò que no cal perdre’s de Menorca. Fa deu anys ja hi va fer un viatge ràpid per aquest paradís de la Mediterrània i,també, va pensar amb mi per a fer-li de Ciceró a la distància. Ho recorde bé com de ràpid li vaig enviar tot el que jo pensava que li agradaria visitar, però ara, 17 cursos després d’haver-hi deixat l’illa, està resultant-me força difícil fer-ho.

Maó en concret,  i Menorca en general, han estat uns indrets del quals he sentit parlar des que sóc a aquest món. Els meus pares, per separat i, abans de ser nuvis, van viure sendes experiències  de joventut allí que els marcaren la vida. Inclús podria afirmar que si jo hi estic a aquest món és gràcies a Maó, però aquesta història d’amor ja la contaré en altra ocasió.

Menorca va suposar per a mi la meua gran oportunitat de ser el que jo volia ser: mestre, allí vaig poder treballar per primer cop, allí vaig aprendre que es treballar bé de docent, allí vaig aconseguir els punts  que no tenia per poder superar una oposició. En Menorca vaig aprendre que significa ser Mestre gràcies als bons col·legues amb els que hi vaig treballar.

Maó suposà la meua primera independència econòmica, el meu primer cotxe, la resolució de problemes sense ajut, el meu primer mòbil... Maó em va permetre viure una etapa de tres anys que n’estic segur que mai oblidaré i, és més, sempre recordaré amb un somrís als llavis i ... unes llagrimetes amb ganes d’eixir pels meus ulls.

Però, que li dic a Conxa que vaja a visitar? On l’envie a menjar? Quins són els millors llocs per anar-hi amb tres criatures? Uffffff Algú m’ajuda? Igual hi hauria d’anar jo primer i fer-li la guia des d’allí (i de pas comprar-me un bòtil de Gin Xoringuer que el que vaig dur ja està acabat).