El passat dissabte nou de novembre
vaig passar mig dia amb un dilema moral. Us explique: a València hi havia la
convocatòria d’una manifestació per recolzar la RTVV oberta i, a Alcàsser, el
Col·lectiu La Figuera organitzava com a cloenda de la setmana d’homenatge a
Vicent Andrés Estellés, l’espectacle Sis veus per al poeta.A la fi em vaig decantar per quedar-me al poble i
assistir a l’espectacle per al poeta de l’any.
Mai he sigut de poesia, sempre m’ha
costat molt llegir-la, però des de fa uns pocs anys, amb la obligatorietat de
fer algunes lectures en la carrera i amb la publicació de poemaris de persones properes,
doncs m’he anant involucrant en aquest meravellós món dels versos, les rimes i
les figures retòriques. Així que, ho confesse públicament: Aquest espectacle
sobre Estellés ha fet que m’involucre molt més en l'art poètic.
L’acte va tenir lloc a la sala
superior de la Llar dels jubilats. El local estava ple de gom a gom, i va donar
inici al mateix un pregó. A partir d’aquest, les sis veus de les sis dones, s’encarregaren
de transmetre’ns una sèrie de sensacions que a mi, i supose que a molts dels
que estaven al públic també, ens tingueren expectants per veure quina era la següent
grata sorpresa que ens oferirien. Trobe que estic fent massa lletra per dir: De categoria!


També, mentre açò succeïa, la sala
gran del Centre Cultural (el multiusos) estava buida.
Gràcies a La Figuera per donar-nos l’oportunitat als alcassers de viure
aquest espectacle (els demane disculpes per haver usat les seues fotos)