La primera vegada que vaig sentir parlar d’aquesta
novel·la va ser durant els meus anys d’estudiant de Segona Etapa d’EGB, no sé
si seria en 6é o en 7é. Durant aquells dos cursos vaig tenir com a mestra de Lengua y Literatura a na Vicenta Gascó,
i el llibre de text que usàvem comptava amb una estructura d’unitats i lliçons
on eixíem a tema per setmana (amb control inclòs). Doncs bé, hi havia una part
del tema que estava dedicat a la literatura, i si no recorde malament, era més
bé sobre història de la literatura. En aquest apartat t’aprenies algunes dades
referents a la literatura universal i a la espanyola (en llengua cervantina).
Doncs bé, d’aquells anys em ve a mi la saviesa de saber que L’Arxipreste d’Hita va escriure El libro del buen amor, que a
Fernando de Rojas se li atribuïa La
Celestina, o que Carmen Laforet, amb Nada,
va ser la guanyadora del primer premi Nadal (1944). Aquestes activitats de
memorització de dades històriques i literàries, titllada per moltes persones d’improductiva
o banal per a l’aprenentatge, a mi em valgué per despertar-me la curiositat sobre
el món dels llibres i dels escriptors, i de pas que anava a la biblioteca cada
setmana a cercar i copiar a mà, la biografia de l’autor corresponent al
comentari de text, buscava alguns dels llibres que havien estat esmentats en
algun dels temes estudiats. Reconec que amb 12 i 13 anys, no llegia els llibres
que treia, però m’agradava dur-me a casa exemplars de Quevedo, Lope de Vega o
Juan Goytisolo. El plaer de la lectura
el vaig trobar uns anys després en l’institut.
Aquest estiu, en una de les visites a la FNAC, vaig
adquirir un exemplar, amb una edició de la mítica col·lecció AUSTRAL, del
llibre que dóna títol a aquesta entrada. Em va fer recordar aquelles classes de
llengua i literatura de la meua adolescència,
i en vingueren unes ganes boges de llegir-me aquesta novel·la, que
confesse que use el seu nom molt a sovint, ja que quan pregunte a algun alumne:
-Què passa? o –Què fas? La seua resposta
normalment és NADA (el meu alumnat és pràcticament del ocho), i jo sempre els faig la broma (que ells no comprenen):
ahhh! Com la primera novel·la que guanya el premi Nadal, de Carmen Laforet.
Ells em miren amb cara de: -No eres més frikie perquè no t’ho proposes. Però
bé, jo confie en què algú ho recorde, i d’ací un anys, quan vaja per la FNAC, o
per qualsevol altra llibreria i es trobe per casualitat amb aquest llibre li
vinguen ganes de llegir-lo, com em va passar a mi aquest estiu.
NADA, conta la història d’una
jove òrfena que es trasllada del món rural a Barcelona per a estudiar Filosofia i Lletres. A través dels seus
ulls ens mostrarà la duresa dels anys de la postguerra i de l’espècie humana.Andrea, que és com li diuen a la protagonista, haurà
de portar una vida plena d’equilibris per poder compaginar els diferents móns
pels que li toca transitar: L’integrisme religiós, la violència masclista, els
amors prohibits, els fills de papa ric fent d’artistes, la fam, la derrota, la
bogeria, els prejudicis... Per desgràcia, malgrat haver passat unes quantes
dècades, hi ha temes que encara resulten massa actuals. Com és d’esperar, per
ser publicada l’any 1944, no hi trobem cap referència explícita contra el règim
franquista, però bé, al meu parer, la crueltat en què han de viure alguns dels
personatges ho diu tot.Si el final és feliç o no, ho hauràs de descobrir tu,
jo et recomane llegir-la (pitja l’enllaç i la trobaràs en PDF)
PD.: Si en vols saber més d’aquesta novel·la i
escriptora, pitja en els enllaços, que com has pogut comprovar me n’he anat per
les branques i he parlat més dels meus records que del llibre, però ja em coneixes.
