El passat diumenge 21 de juliol tingué lloc a Alcàsser
un acte literari a La Boheme Café Teatre. Un veí del nostre poble, Alejandro
Escorihuela, va presentar la seua primera novel·la: Cuando los muertos hablan.
El local, igual que en les anteriors presentacions de
llibres, estava ple, així com també es va repetir l’èxit en les signatures (i
per tant vendes) d’exemplars de la novel·la. La presentació anà a càrrec del Dr.
en Sociologia Juli Aguado, altre veí d’Alcàsser que es va posar el públic en la
butxaca amb el seu discurs, i com no, va incitar, descaradament, a que tothom
es fera lector de la novel·la. L’acte també va ser engalanat amb música, d’inici
tinguérem música de tabal, dolçaina i albaes (Jacint, Amparo, Miquel, Vicent,
Josep M.) i com a cloenda Merxe ens va oferir dues peces amb la flauta
travessera.
L’argument de la novel·la té com a fil conductor la
postguerra franquista en un poble de l’horta proper a Silla, anomenat Palacios,
i el protagonista ens narra en primera persona una sèrie d’esdeveniments misteriosos
i enigmàtics, que va descobrint al llarg de les seues 255 pàgines.
http://www.editorial-club-universitario.es/libro.asp?ref=5226 |
La novel·la té una temporalització pràcticament lineal
i l’autor de manera virtuosa sap acabar cada capítol amb el grau de motivació
elevat per a què el lector tinga frissera en començar el següent, tal i com
feien els autors de les novel·les d’aventures del segle XIX ,com L’Illa del Tresor de Robert L. Stevenson,
o l’autor actual, Dan Brown, en la novel·la The Da
Vici Code.
L’autor alcasser fa un treball descriptiu de la
València dels anys 40 digne de lectura, així com dels seus trets polítics i
socials. Tot, com no podia ser d’altra forma venint d’un professor d’Història,
ben documentat i argumentat.
El protagonista, Pablo, que també és el narrador, és
un jove de finals del segle XX que es veu de sobte vivint en un passat que
només coneix per la seua afició a la lectura i als documentals històrics. Per a
oferir-nos aquesta situació de viatge en el temps, l’autor ens fa pensar al
llarg de la lectura en diverses possibilitats: Un viatge al passat tipus el
film de Robert Zemeckis protagonitzat per Michael J. Fox, Back to the future, o és un diàleg amb els morts com feia Bruce
Willis en la pel·lícula The sixth sense?,
o és un joc de móns paral·lels com dels que parla Manuel de Pedrolo en el relat
Un món distant i veí en el seu llibre
Trajecte Final?
Trobe que millor no ho dic i ho descobreixes tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada