L’agost de 2016 vaig conéixer, en la llibreria Cyrano de l’Alguer, l’Antonio Fusco. Com va ser
la cosa? Doncs feia 3 setmanes que rondava per l’Alguer amb una vida rutinària:
matins de classes d’italià (Centre Pintadera), vesprades de platja i lectura i, a boqueta nit, passejos pel casc antic de la
ciutat i italianades (birra, pizza, gelatto...) Així, a punt de començar la
meua darrera setmana vaig necessitar comprovar si era capaç de llegir en italià
i, allí, en la llibreria vaig comprar una novel·la policíaca, protagonitzada
pel Comissari Casabona, i escrita per l’Antonio Fusco. Cinc dies després, en
comprovar que havia sigut capaç de llegir-lo, vaig haver de tornar per
comprar-me altre llibre i, sorpresa!, en trobí altra vegada amb una obra del
mateix autor i de la mateixa saga i, a més, en la llibreria em convidaren a
assistir a una xarrada que feien eixa nit, dintre de les jornades “Dall’altra
parte del Mare” on un dels ponents era el mateix Fusco. Allí que vaig anar i
allí que sota un cel, sard i mediterrani, vaig comprovar que era capaç de
seguir, sense gaires dificultats, una taula rodona en italià.
En acabar la xerrada em vaig acostar a la parada de la
llibreria i allí, ara sí, vaig conèixer personalment a l’Antonio Fusco. Des
d’aleshores el seguisc com a lector i, a hores d’ara, he llegit i gaudit de les
seues sis novel·les, totes sis protagonitzades pel comissari Casabona.
La stagione del fango (2020) és la seua última publicació on Fusco, fent ús de dos narradors: un omniscient i l’altre protagonista, ens relata tot el procés que el comissari Casabona viurà en primera persona com a víctima de la justícia, sí, de la justícia per la qual ell treballa.
Una reflexió constant sobre el sentit de la fidelitat
en l’amistat, la família, l’amor...
Colpidor m’ha resultat este fragment: “Una
serà mi raccontò che nel suo paese si dice che per essere certo dell’amicizia
di una persona ti devi presentaré a casa sua, di notte, con un coltello
insaguinato in mano, dirgli che hai ucciso un uomo e che hai bisogno di un
posto dove nasconderti”
Trobarà Casabona eixe amic? I tu, el trobaries? I jo, podria ser eixe amic que t’amaga en eixa situació? Millor que no arribem tant lluny, no creus? Ara, el que li passa a Casanova, el que fa, el que pensa... tot ho tens en el llibre! Molt recomanable!
(Escoltar i llegir italià, bene! Però parlar-lo i
escriure'l.... no cal dir-ho )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada