LA REGATA, DE MANUEL VICENT, PER ALGUNS DELS PARADISOS DE LA MEDITERRÀNIA

Passejant per davant d’una d’eixes parades de llibres que al llarg del mes d’abril paren a molts indrets del nostre territori, el meus ulls van topar amb la portada del llibre, acabat de publicar per Manuel Vicent, La regata. No sabia que havia publicat res nou i, amb molta curiositat no vaig poder reprimir-me d’agafar-lo i fer-li una ullada. Últimament els llibres d’aquest autor (i també de molts altres) els compre després d’un temps de la seua publicació en alguna edició de butxaca que pràcticament venen a meitat de preu, aquesta vegada, però, no vaig poder evitar comprar la primera edició, d’ Alfaguara, en la seua col·lecció Narrativa Hispánica.

La novel·la narra, emprant una regata pel Mediterrani com a fil conductor, les vides i els fets d’un grapat de gent adinerada que viu de ple, o amb ulls tolerants, l’entramat corruptiu de les classes socials més altes de la nostra societat: l’empresa i la política. A més reflecteix la història més actual del nostre país  així com i els drames mundials que, malgrat l’elevat nombre de morts, ofegats i desgraciats, que estan creant, la humanitat s’ha entossudit en no solucionar. Quan direm prou? Quants cadàvers falten per surar la Mediterrània per a què toquem fondo en les nostres consciències?  Quan serem tots Alepo?

Com en altres ocasions, Vicent, usarà els poderosos de diners, i immoralitats secretes, com a protagonistes d’aquesta història, on un exclusiu grup de propietaris de iots organitzen una regata amb l’objectiu de gaudir de l’ostentació, el poder, els amics, el sexe, el sol i les illes catalanoparlants del Mare Nostrum, i és que amb diners i pastilles blaves és difícil no ser l’amo de les vacances d’un grup de persones. Però tots els regatistes, malgrat el seu poder i els seus saldos bancaris, no podran dur a terme aquesta regata lúdica i recreativa perquè la salut i la marca humana els tractarà com a la resta de mortals que habitem aquest planeta.

Els escenaris triats per Manuel Vicent s’inicien en la comarca de La Marina, igual que ho va fer en Son de mar, i visitant els paradisos illencs del nostre domini lingüístic arriben a la ciutat sarda de l’Alguer, des d’aquesta meravellosa ciutat, a qui dec una entrada en el  blog, comencen a desfer camí per tornar a Circea, la ciutat on els regatistes començaren la seua particular aventura.

Emotives m’han resultades les descripcions de les costes menorquines així com les coses que sobre elles contava l’autor, però no només de Menorca l’autor fa creure al lector que està veient-ho en directe, ja que el mateix ocorre en altres dels llocs que apareixen en aquesta novel·la.

 La quantitat d’injustícies que l’autor ens conta contenen la porció de sal precisa i justa per consumir sense riscos d’hipertensió.  Molt recomanable la seua lectura, segur que et vénen ganes de fer vacances mediterrànies.





Els enllaços que els internautes poden trobar a continuació corresponen a entrades antigues d'aquest blog relacionades, d'alguna manera, amb aquesta entrada:

http://amatore1968.blogspot.com.es/2016/11/desfile-de-ciervos-ressenya-de-la.html

http://amatore1968.blogspot.com.es/2014/07/menorca.html

http://amatore1968.blogspot.com.es/2014/03/el-azar-de-la-mujer-rubia-sobre-la.html