Passejant per davant d’una d’eixes parades de llibres
que al llarg del mes d’abril paren a molts indrets del nostre territori, el
meus ulls van topar amb la portada del llibre, acabat de publicar per Manuel
Vicent, La regata. No sabia que havia
publicat res nou i, amb molta curiositat no vaig poder reprimir-me d’agafar-lo
i fer-li una ullada. Últimament els llibres d’aquest autor (i també de molts
altres) els compre després d’un temps de la seua publicació en alguna edició de
butxaca que pràcticament venen a meitat de preu, aquesta vegada, però, no vaig
poder evitar comprar la primera edició, d’
Alfaguara, en la seua col·lecció Narrativa
Hispánica.
La novel·la narra, emprant una regata pel Mediterrani com
a fil conductor, les vides i els fets d’un grapat de gent adinerada que viu de
ple, o amb ulls tolerants, l’entramat corruptiu de les classes socials més
altes de la nostra societat: l’empresa i la política. A més reflecteix la
història més actual del nostre país així
com i els drames mundials que, malgrat l’elevat nombre de morts, ofegats i
desgraciats, que estan creant, la humanitat s’ha entossudit en no solucionar.
Quan direm prou? Quants cadàvers falten per surar la Mediterrània per a què
toquem fondo en les nostres consciències?
Quan serem tots Alepo?
Com en altres ocasions, Vicent, usarà els poderosos de
diners, i immoralitats secretes, com a protagonistes d’aquesta història, on un exclusiu
grup de propietaris de iots organitzen una regata amb l’objectiu de gaudir de
l’ostentació, el poder, els amics, el sexe, el sol i les illes catalanoparlants
del Mare Nostrum, i és que amb diners
i pastilles blaves és difícil no ser l’amo de les vacances d’un grup de
persones. Però tots els regatistes, malgrat el seu poder i els seus saldos
bancaris, no podran dur a terme aquesta regata lúdica i recreativa perquè la
salut i la marca humana els tractarà
com a la resta de mortals que habitem aquest planeta.
Els escenaris triats per Manuel Vicent s’inicien en la
comarca de La Marina, igual que ho va fer en Son de mar, i visitant els
paradisos illencs del nostre domini lingüístic arriben a la ciutat sarda de
l’Alguer, des d’aquesta meravellosa ciutat, a qui dec una entrada en el blog, comencen a desfer camí per tornar a Circea, la ciutat on els regatistes
començaren la seua particular aventura. 
Emotives m’han resultades les descripcions de les
costes menorquines així com les coses que sobre elles contava l’autor, però no
només de Menorca l’autor fa creure al lector que està veient-ho en directe, ja
que el mateix ocorre en altres dels llocs que apareixen en aquesta novel·la.
La quantitat
d’injustícies que l’autor ens conta contenen la porció de sal precisa i justa
per consumir sense riscos d’hipertensió.
Molt recomanable la seua lectura, segur que et vénen ganes de fer
vacances mediterrànies.
Els enllaços que els internautes poden trobar a continuació corresponen a entrades antigues d'aquest blog relacionades, d'alguna manera, amb aquesta entrada:
http://amatore1968.blogspot.com.es/2016/11/desfile-de-ciervos-ressenya-de-la.html
http://amatore1968.blogspot.com.es/2014/07/menorca.html
http://amatore1968.blogspot.com.es/2014/03/el-azar-de-la-mujer-rubia-sobre-la.html
Els enllaços que els internautes poden trobar a continuació corresponen a entrades antigues d'aquest blog relacionades, d'alguna manera, amb aquesta entrada:
http://amatore1968.blogspot.com.es/2016/11/desfile-de-ciervos-ressenya-de-la.html
http://amatore1968.blogspot.com.es/2014/07/menorca.html
http://amatore1968.blogspot.com.es/2014/03/el-azar-de-la-mujer-rubia-sobre-la.html
