No havia arribat a la majoria d’edat quan vaig llegir
per primer cop a Juan Marsé, concretament em vaig estrenar amb Últimas tardes con Teresa. Feia pocs
anys que m’havia aficionat a la lectura i aquest llibre de 334 pàgines, que em
va costar 750 pessetes a la llibreria Soriano de València un 22 d’abril de
1986, va ser qui em va obrir la porta per llegir qualsevol obra literària sense
que m’importaren el nombre de pàgines. A més, em va fer ser un seguidor de les
obres de Marsé així com, un enamorat de la Barcelona que retracta en la majoria
de les seues novel·les.
En El embrujo de
Shanghai Juan Marsé fa una radiografia de la Barcelona de postguerra dels
perduts. Ens descriu, mitjançant la veu narradora d’un adolescent, diferents
vides que la guerra i l’opressió ideològica franquista les fan lluitar per
sobreviure, de la millor manera possible, a la miserable vida que els ha tocat
viure per haver perdut la guerra que no
començaren.
Aventures ,fantasies i somnis representaran els motors que
activaran cada dia les constants vitals del personatges. Les mentides, enganys
i autoenganys, també seràn part d’eixos motors motivadors a voler alçar-se cada
dia i arribar fins la nit per domir i tornar-se a aixecar.
Espies, exotisme i venjances es barrejaran,
meravellosament, en les vides dels personatges amb el retracte d’una opressió a
la cultura pròpia, que els barcelonins de l’època hagueren de viure. La recerca
del propi lloc en el món (el somniat o l’assignat) és el que tots els
personatges viuran al llarg dels fils conductors que s’entrellacen per a formar una
bona peça de tela (literària).
Per acabar donar les gràcies a Mayte Romaguera per
haver-me regalat el llibre i haver-me fet passar hores molt agradables en la
seua lectura i, com no, escrivint aquesta entrada bloguera.
