EL TEMPS DE LES CIRERES

                El darrer llibre que he llegit dóna el títol a aquesta entrada, i és una novel•la de Montserrat Roig que va ser guardonada amb el Premi Sant Jordi l’any 1976. Narra la vida dels components d’una família burgesa barcelonina de la dècada dels 70 del segle passat. La història, tan propera, i al temps tan llunyana en el temps, hauria d’estar obsoleta, però sembla ser que l’ésser humà no acabem mai d’aprendre a anar cap endavant i no retrocedir. 

             Sempre he conegut l’autora de “vista”, tenia el llibre des de l’1 de desembre de 1994, el vaig comprar a Maó, el mateix dia que hi hagueren eleccions sindicals, el meu primer any de treball, i sorprenentment em cridaren del sindicat per a fer d’interventor. Amb el recompte de resultats vaig comprendre el per què havien comptat amb mi: sols hi hagué un vot del sindicat al que pertanyia, USO, i sembla ser que jo era l’únic afiliat en la secció educativa a Menorca. En acabar el curs em vaig donar de baixa i anys després em vaig afiliar a l’STEPV. Amb la lectura de la novel•la he pogut fer memòria d’esdeveniments que passaren en el meu entorn en aquella època, i he recordat algunes anècdotes que connecten perfectament amb el llibre de la Montserrat Roig. A finals dels 70 arribaren a Alcàsser un grup de hippies, a un grupet la parròquia els va deixar les dependències del “cine xicotet”, i els que anàvem als juniors els veiem allí, parlàvem amb ells i ens feia gràcia aquestes persones que la gent major no acceptava de massa bona gana. També hi hagué un grup que vivien en un hort, del qual no recorde el nom, a prop del polígon El Pla. Però sembla ser que tot s’acabà per un cartell que les hippies de l’hort posaren: Se tiran tios a veinte duros. En el pas dels anys he recordat algunes vegades aquest episodi que comentava la gent gran i he pensat: Seria veritat allò d’aquell cartell o va ser ideat per gent de bé amb la intenció de desfer-se d’aquesta gent?, també he pensat si realment la cosa anà succeint d’aquesta manera o la meua immaduresa no va ser capaç de captar el que passava. 

                Sobre el temps de les cireres també podem pensar en la vall del Jerte, a Extremadura, on diuen els que ho han presenciat, que la floració dels cirerers és més que un espectacle o una obra d’art. Algun any hauré de comprovar-ho.

  Per cert: RECOMANE LA LECTURA DEL LLIBRE

 PD.: Adjunte un èxit d’aquell any, 1976, el qual anys després, el partit que ara ens governa se’l volgué apropiar.