Check this out on Chirbit
La darrera entrada sobre les vacances a Berlín la vull dedicar a la ciutat en sí. No faré però una guia de viatges, simplement em limitaré a mostrar les meues percepcions sobre la ciutat.
La capital alemanya té unes immenses avingudes
que en el futur impressionaran, segurament en el passat també ho feren, però
actualment estan ocupades per les obres: màquines, treballadors, forats,
tanques... són part del paisatge actual de l’urbe. Una manera de contemplar-ho
tot és pujant als seients davanters dels autobusos de dues plantes que fan
recorreguts llargs per la ciutat, o bé agafar algun tramvia i creuar la ciutat
de punta a punta. A més, aquest inici de primavera gelat que hem tingut ha fet
que els grans jardins que normalment estaran florits estigueren pràcticament
coberts de neu i poca cosa més. Açò és un motiu per tornar a Berlín altre cop,
però amb millor oratge.
Entre les moltes coses que vam visitar
em quede amb l’Illa dels museus, Museumsinsel.
És una petita illa entre el riu Spree i
el canal Kupfergrabe on trobem una sèrie
de museus que arrepleguen obres d’un gran valor artístic i històric. Des de les
civilitzacions de l’Antiguitat fins a l’època contemporània, encara que la
veritat siga dita, la gran majoria de coses són espolis realitzats a altres
pobles i cultures. Visita obligatòria és anar-hi a veure Nefertitis, però jo encara estic bocabadat amb la Porta de Istar de la muralla interior de
Babilònia del museu de Pérgamo (http://www.smb.museum/smb/standorte/index.php?lang=en&objID=27 ) , museu que em va fer recordar la pel·lícula de Steven Spielberg que dona nom a aquesta
entrada, on l’arqueòleg heroi s’enfronta als nazis per aconseguir l’Arca de l’Aliança
on es guardaven les taules de la llei que Déu li entregà a Moisés. Llàstima que
no guanyaren les tropes de Hitler en eixa peli, així haguera vist l’arca ;)
També és obligatori visitar la Porta de Brandenburg, el Reichstag, i com
no, el Mur de Berlín. Passejant pel Mur vaig trobar un adhesiu d’Escola
Valenciana i pintades, moltes pintades de gent anònima. Em vingué al cap un
campament Junior celebrat a Villanueva de las Fuentes en Guadalajara l’any
1978, allí anàvem a omplir les cantimplores a una font que teníem a prop. L’amo
del terreny va lluir amb ciment unes pedres, i una de les xiquetes va fer una
inscripció en el ciment acabadet d’escampar. La pillaren de seguida: “Ascensión
Marí, Torrent, Teléfono.......”
Amb aquesta cançó babilònica done per acabada aquesta entrada i la sèrie
berlinesa. Espere no haver cansat ningú.
