Un dels grans plaers que m’agradaven dels estius de joventut
era quan, amb vacances de l’institut i el forn tancat i fred, arribava l’hora d’anar-se’n
al llit i em podia permetre estar llegint tot el temps que volguera sense la
frisera d’haver d’adormir-me perquè al dia següent havia de matinar. Amb el
temps algunes coses no han canviat.
Actualment faltaria a la veritat si diguera que no
tinc temps de llegir, però estaria essent sincer si diguera que la majoria de coses que llig
no són per plaer propi, és a dir, no són amb l’únic objectiu de llegir per
llegir.
Amb el mes de juliol encetat, les obligacions
personals que me busque controlades i les ganes d’endinsar-me en trames i
històries que em tocaren la fibra personal i la del plaer lector, vaig agafar
un llibre que feia més d’1 any reposava en un dels prestatges de la meua
biblioteca personal. La incomoditat que
les més de 600 pàgines m’oferien a la vista i, com no, a la seua dificultosa
mobilitat, m’envessaven a obrir-lo per la primera pàgina i encetar la lectura.
Però la màgia de la lectura, altra vegada, es va apoderar de la meua voluntat i
el físic deixà de ser important pels trets i qualitats del seu interior.
Todo esto te daré de DOLORES REDONDO (Premi Planeta 2016) ha estat la culpable de
viure, durant un parell de setmanes, en el cor en un ai. Un escriptor famós es veu de sobte vidu i amb una família
política que no sabia que existia. L’accident de trànsit del seu marit presenta
una sèrie de incoherències que el faran endinsar-se, de la mà d’un guarda civil
jubilat, en un camí ple de sorpreses amargues i tristes que li faran pensar
molt en si sabia amb qui estava casat.
Narratorrològicament podrem trobar, de manera molt clara, molts elements dels que Gérard Geanette estableix en els seus
estudis. De la mà d’un narrador omniscient anirem coneixent, segons la seua
voluntat, allò que necessitem saber en cada moment per continuar amb una
lectura additiva plena d’analèpsies
reveladores i prolepsis, amb forma de narració repetitiva, que ens avançaran un
després del final que no llegirem.
Trobarem una sèrie de personatges destacadament oposats
i diferents però que s’enllacen entre ells per diverses circumstàncies:
enveges, odis, amors, estatus, passats, presents , futurs... que ens intrigaran
fins el desenllaç final.
Efectes secundaris: L’escenari dels fets s’ambienta en
la Ribera Sacra gallega, lloc que,
després de llegir el llibre n’estic segur que voldràs visitar i, per suposat, provar
almenys una copa del vi que allí es fa. Un altra pertorbació que pots patir
després de la lectura és que entren ganes irrefrenables de llegir la Trilogia del Baztán d’aquesta mateixa
autora.
MOLT
RECOMANABLE.
Les dues fotos són de la xarxa per la qual cosa si el propietari no veu convenient que estiga fent ús d'elles, només ha de dir-ho i les llevaré d'immediat.
