Molt s’està sentint parlar en aquestos mesos sobre la
funció adoctrinadora que realitza (o realitzem) una gran part del professorat
del País Valencià i d’altres territoris que comparteixen llengua. Una vegada
més s’està utilitzant la llengua pròpia com a arma de destrucció de cultures.
Tornem a percebre que el fet de voler usar la llengua autòctona en tots els
àmbits socials i culturals és un acte de radicalització, un menyspreu cap a la
societat i una actitud típica d’una persona maleducada. Tan poca confiança
diposita la societat en el col·lectiu docent? N’estic segur, per la meua
experiència del dia a dia i durant més de 23 anys, que no és eixe el cas.
Algunes afirmacions, comentaris i opinions que he anat
sentint o llegint em fan pensar que les Universitats –les públiques, clar-
valencianes, catalanes i balears són les
pitjors de tot el territori peninsular, malgrat que moltes d’elles apareixen
ben classificades en els rànkings que es publiquen anualment. Aleshores, com
hem de digerir la informació? Com hem de combatre aquestes acusacions? I, sobre
tot, per què hem de justificar el nostre treball constantment a persones analfabetes en el nostre saber? 
Com pot ser que hi haja gent que afirme que allò que
ens ensenyaren a la Universitat és tot mentida i ens manipularen? Com pot una
persona comparar la lectura d’un llibre, una entrada d’internet o la notícia
publicada per un periodista amb el treball, lectures i estudis de 3, 4 o 5 anys
d’universitat? I, per què justament les universitats manipuladores són només
les de la Xarxa Vives? Però bé, aquest tema el deixaré per a una altra entrada.
Darrerament s’estan veient en alguns diaris, els de
sempre, entrevistes a persones que han deixat (o deixaran en un futur pròxim)
de formar part de cossos docents i sanitaris per no comptar amb una titulació
adient en llengua atòctona. Són publicacions que, al meu parer, estan
carregades de demagògia:
-
A la nostra Comunitat
se’ls ha donat un termini molt llarg per a obtindre la Capacitació (amb 14 anys
de retard es publicà l’ordre 90 en 2013); el nivell C1 de llengua se’l trauen
anualment moltíssimes persones majors de 16 anys (gran part d’elles no tenen
estudis universitaris) i, si ho fa tanta gent, com pot ser que professorat o
metges no siguen o hagen sigut capaços de superar aquesta formalitat?;
-
Que l’alumnat entén el castellà: clar que l’entén! i també el
parla, tothom té un domini del castellà més gran que del valencià, aleshores,
seguint la lògica, quina llengua hem d’adoptar com a vehicular en els centres
educatius per a què castellà i valencià s’adquireixen en nivells acceptables?
-
També hi ha qui diu que quan s’ix de València ja no serveix de
res el valencià, i, és cert, però algú coneix algun alumne o alguna alumna de
línia en valencià, sense necessitats educatives especials, que no sàpiga des de
ben xicotet parlar en castellà? Aleshores, per què no ho plantegem al revés? És
lògic que una persona (nascuda o no) a
un territori amb llengua pròpia es comunique i puga viure les 24 hores de tots
els seus dies de la seua vida sense usar-la perquè no la sap parlar? Per cert,
fora d’Espanya, el castellà tampoc resulta de massa ajuda.
Per últim m’agradaria fer referència a la situació de
la sanitat Balear, ja que el requisit lingüístic deixarà moltes places de metge
o metgessa sense candidats. Allí, si no estic mal informat, el nivell més alt
de llengua que es demana, depenent de la categoria professional, és el B2. Què
vol dir açò? Que els catalanoparlants no aprofitem per a ser metges? Que les
facultats de medicina del domini lingüístic català no són capaces de formar
metges competents (en medicina i en tracte humà)? O, i aquesta és l’opció que
jo crec més encertada, L’ADOCTRINAMENT QUE PORTEM A TERME NO ÉS SUFICIENT.
Et propose un joc: Series capaç de posar nom als personatges de les fotos? Tots 6 pertanyen al món de la cultura: la meitat castellana i l'altra meitat valenciana. Si tens un resultat d'encerts de 3+3 t'han adoctrinat de la mateixa manera en castellà que en valencià...
