Durant
el mes d’agost de 2016 he romàs a l’illa italiana de Sardenya,
concretament a la ciutat de l’Alguer. Entre multitud de metes i objectius (de
mides terrenals i del meu abast) s’hi trobava el ser capaç d’aprofitar les
classes d’italià a les quals assistia per poder llegir novel·la actual en
llengua italiana. Doncs bé, millor o pitjor, puc considerar que he aconseguit
aquest objectiu i faré (o tractaré de fer) al blog una sèrie de tres crítiques
de llibres, que en el meu cas són recomanacions, de la literatura italiana actual.
El
primer me’l recomanaren des de València, i després de consultar-li a la
professora si era adient al meu nivell, vaig anar a la llibreria Cyrano de l’Alguer
i em vaig comprar un exemplar. A partir d’aquell moment, el dia de sant
Llorenç, em va acompanyar a la platja i en el ritual d’agafar el son que he de
seguir diàriament.
ACCABADORA,
de l’autora sarda MICHELA MURGIA, és una novel·la publicada en 2009 per l’editorial
italiana Einaudi. Compta amb 163 pàgines distribuïdes en 17 capítols no massa
llargs, fet que m’ha facilitat la lectura.
El
tema que tracta és la polèmica eutanàsia a través de la vida d’una xiqueta
sarda de la primera meitat del segle XX. Des de la ruralitat de l’ambientació,
l’autora ens narra el secret, que tothom coneix, del do que té la mare adoptiva
de la protagonista per acomiadar d’aquest món persones que en la pràctica i, en
la realitat, ja no hi són.
Retractant-nos
la societat de l’època, Murgia, ens farà sabedors dels diferents límits que les
persones posem a un fet tan conflictiu com és el de llevar-li la vida a un ésser
volgut, que només està entre nosaltres amb patiment, i sense cap opció de
reincorporar-se a una vida mitjanament normal i de qualitat. No es queda sense
reflectir tampoc els pensaments, els dilemes
i les cavil·lacions que l’acabadora pateix.
Trobem
similituds temàtiques amb la pel·lícula , també italiana, Miele, del 2013, però
ambientada en l’època actual i, segons la seua fitxa, inspirada en altra
novel·la.
