La primera vegada que vaig sentir
parlar de l’autor responsable d’aquesta entrada va ser a finals del 2012, en
ser-li atorgat el Premi Planeta. Justament la novel·la d’aquell premi, La marca del meridiano, és l’última
publicada per l’autor de la sèrie de Bevilacqua
y Chamorro. És per això que, segons sembla, no és obligatori llegir-les
segons la cronologia de la seua publicació.
La niebla y la doncella que acabe de llegir ha estat editada
en “barat” dintre Crimen y Misterio
de Booket, Planeta o Destino, que ara ja no hi ha que s’entenga en això de les
editorials, semblen santíssimes trinitats, por en fa que acabem per entendre el
misteri i s’acabe el món de l’edició (com ha passat en la construcció).
Bo, agafant el fil, aquesta novel·la
transcorre a l’illa de La Gomera, on els picoletos Bevilacqua i Chamorro seran destinats un parell de
setmanes per aclarir una assassinat ocorregut dos d’anys enrere. La
tranquil·litat inherent a les societats illenques serà l’atmosfera que envolta
aquesta novel·la negra, que acabarà amb una taca negra envoltada per la boira
escampada en la verdor dels boscs.
Amb un llenguatge correcte, sense
tacos ni paraules malsonants, el sergent Vila (Bevilacqua), narrador
protagonista, ens conta la història sense poder evitar fer-nos participar dels
seus pensaments personals i patiments cap a les situacions emocionals dels seus
companys. Un guàrdia civil de la democràcia que no té res a veure amb aquells
que feien patir els gitanos de GarcíaLorca.
La política, el poder, el narcòtics,
la seducció, la soledat, les influències, el sexe... seran els motors d’aquesta
novel·la negra. Per tant, algun d’ells segur que t’enganxa i et fa gaudir
d’estones de lectura.
Per suposat, jo, fins que no m’han
dit qui era el culpable no he sabut lligar les pistes. Menys mal que no em
dedique a la criminologia!
