A principis de l’any 2013 l’escriptor
castellonenc, Manuel Vicent, publicà una nova novel·la: El azar de la mujer rubia, ho feia, com és habitual en ell, en Alfaguara. També és habitual que les
seues obres siguen publicades posteriorment en Punto de Lectura, en una col·lecció de butxaca, i per tant de preu
més reduït. Em direu gasiu, però què he de fer-li? el meu vici de comprar
llibres ha desembocat en edicions barates. Doncs bé, una vegada adquirit el
llibre per 8 euros, em vaig posar a llegir-lo. L’objectiu d’aquesta lectura era
que em fes companyia durant els trajectes de metro, però el tema i la manera d’escriure
de Manuel Vicent, va fer que en tornar a casa el traguera de la motxilla i l’útilitzara
també de llibre de capçalera. Resultat: en pocs dies em vaig ventilar la
novel·la.
Anava a escriure aquesta entrada
immediatament, però el traspàs d’en Adolfo Suárez, protagonista de la novel·la,
em va aturar uns dies l’escriptura del mateix per no semblar oportunista.
Amb els pensament nuvolosos del primer
ministre de la democràcia, Manuel Vicent, fa un recorregut històric des de la
transició fins els dies actuals. Amb protagonistes reals i reials, fets
ocorreguts que tothom coneixem i el toc literari i satíric de l’autor, els
lectors ens endinsem en una mena de viatge en el temps on se’ns convida a
recordar i reflexionar sobre el que ha sigut la història recent de l’Espanya
democràtica.
El resultat de la lectura, com sempre
m’ocorre amb aquest autor, un plaer que em convida a estar a l’aguait de la
seua propera publicació, això sí, mentre tant m’és grat llegir cada diumenge la
seua columna del diari El País,
lectura que recomane a tothom.
