NORUEGA (i 3): Per terra, mar i aire.

Fer un viatge amb l’organització i el segell de Lerma4 significa visitar, fins i tot, allò que els nadius del país no saben ni que existeix i, a més, emprar tota mena de transport públic. Aquesta tournée del clan Lerma per Noruega no ha estat una excepció, i exceptuant els bitllets dels transports urbans, ja eixírem de casa amb  els de trens i vaixells en la cartera.

La segona nit la vam passar en un tren nocturn que ens portà d’Oslo a la ciutat d’Stavanger. Per a mi va ser la primera vegada que dormia en una llitera de tren sota el seu “chacachá”.  Malgrat la comoditat incòmoda d’aquest tipus d’allotjament, trobàrem d’aquesta manera la forma d’aprofitar la nit per desplaçar-nos. Arribàrem de bon matí a l’estació d’aquesta pintoresca ciutat, i malgrat el solet que havíem vist en l’última hora de trajecte ferroviari, en baixar ens trobàrem amb una pluja de concurs i rècords. Amb aquesta situació deixàrem els equipatges en consigna, desdejunàrem en l’estació i esperàrem una bona estoneta a què hi hagués una treva. El sol ens volgué acompanyar la major part del dia i d’aquesta manera poguérem visitar la ciutat. Un lloc molt bonic malgrat (o millor) no ser tant turístic com Bergen o Oslo.

D’Stavanger anàrem a Bergen amb un vaixell que costejava aquesta part del país, i després de dos dies allí agafàrem un vaixell que ens portaria fins a la ciutat de Flam. El trajecte amb aquest vaixell fou de 5 hores i les dues últimes hores del seu trajecte són les que et mostren, en els viatges organitzats, la magnitud de bellesa que tenen els famosos fiords noruecs, en aquest cas el fiord que admiràvem era el més llarg del país, el fiord Sognefjord.  Al meu parer no tinguérem massa sort (o sí, perquè anàvem resguardats) al trobar-nos tot el trajecte amb pluja.

En arribar a Flam, el sol ens va rebre i en aquesta xicoteta ciutat passàrem unes hores esperant el Flamsbana, el tren de les meravelles paisatgístiques per excel·lència. El seu trajecte dura una hora escassa i et porta fins a la ciutat de Myrdal (des d’ací agafàrem altre tren que ens portaria a Oslo novament). En aquest poc temps el tren de Flam puja des del nivell del mar fins a 865 metres, per tant hom es pot imaginar la quantitat de meravelles de la natura que es poden admirar.

Dins de les ciutats, especialment a Oslo i Bergen, el que vam emprar fou l’autobús, el metro i els vaixells que et porten per les illes d’Oslo, però això serà altra entrada.

PD.: No m’ature massa en descriure el que es pot visitar, us pose enllaços, però especialment espere a què en el bloc del Lerma4, es publique tot allò referent a aquest viatge.

NORUEGA (i 2): El Parc Vigeland i el Pont de l’Om

El 9 de Setembre de 1997 m’adjudicaren plaça al CEIP Mare de Déu de Vallivana de Picassent, a l’endemà, dia de les corregudes, en vaig acostar per a presentar-me i veure en què consistien les tasques que hauria de desenvolupar. Havia estat tres anys fora de casa i quan vaig dir al meu pare que m’acostava a Picassent a veure el nou col·legi em va advertir que el pont pel qual entràvem estava d’obres i que havia d’entrar pel desviament del Bypas. Bo, això vaig fer (malgrat ser una calamitat al volant). Poc temps després van inaugurar aquest pont d’entrada, Pont de l’Om, i en usar-lo, pràcticament cada dia, vaig observar les escultures que hi tenia: escultures nues de persones de diferents edats. Vaig preguntar a companys picassentins de l’escola i algú, no recorde qui, em va explicar que representaven l’ésser humà en les diferents etapes de la vida.

En el viatge a Noruega vaig visitar el Vigelandsparken, una de les principals atraccions turístiques de la capital nòrdica. Allí, l’escultor que li dóna nom va donar, després d’unes negociacions i acords amb l’Ajuntament d’Oslo, 212 escultures de bronze i granit que també representen diferents etapes de la vida, així com també moviments humans. Després de l’entrada a aquest parc has de creuar un pont, i va ser ací on vaig fer aquesta relació entre Picassent i Oslo.

La tropa Lerma que visitàvem Noruega ens vam veure obligats, igual que la resta de visitants, a traure paraigües i gaudir d’aquest magnífic parc sota la pluja. Com que no hi hagué treva, per a dinar, ens haguérem de refugiar en un xicotet quiosc-bar que tenia una taula amb coberta.

Malgrat la pluja i el mal temps gaudírem d’aquest indret verd i artístic. Si amb mal temps ja resulta bonic, amb un dia amb sol ha de ser un lloc fantàstic. A més, cosa important a un país com Noruega, l’entrada és de franc.

NORUEGA I. Anem a Noruega? Digueu-me frikie, però amb el primer que vaig pensar és amb el teatre de HENRI IBSEN.

Fa uns dies vaig tornar d’un viatge per Noruega. El viatge era una mena de regal familiar per temes acadèmiques (com que és assumpte familiar no el desvetllaré), doncs bé, en un primer moment Dublin era l’objectiu, però a l’hora d’organitzar-lo la cosa va desviar-se fins a Noruega (cosa de les companyies low-cost). I és en aquest punt on entra en joc el títol d’aquesta entrada, ja que a banda de saber que la capital de Noruega és Oslo i que allí tenen un salmó molt famós, sols sabia d’aquest país nòrdic que existia un dramaturg del segle XIX que va revolucionar el món del teatre: HENRI IBSEN.

A la ciutat d’Oslo podem trobar l’IBESENMUSEET (www.ibsenmuseet.no) a la casa on va viure, en l’enllaç trobareu més informació, jo sols vaig passar per davant amb l’autobús.

Ara tampoc vull donar als internautes una imatge meua de persona culta cultíssima, no, sols sabia el nom, em sonava de veure’l citat en algun manual de literatura, on segurament parlaven d’algun autor en la nostra llengua i deien que la seua obra estava influenciada per les aportacions d’Ibsen. Però què és el que va aportar aquesta eminència al teatre? Doncs he hagut de fer una recerca per la xarxa per saber que la seua aportació es tractà del teatre d’idees i del drama social realista.

Sé que poc he aclarit amb el paràgraf anterior, però una intuïció ens dóna, no? Per la meua part m’ha quedat una espineta per saber-ne més i, especialment, per conéixer l’obra d’aquest noruec, així que no tindré més remei que posar-me a buscar informació sobre ell i llegir algunes de les seues obres... digueu-me frikie si voleu!

 .

PD.: Deixe per a properes entrades el meu viatge.