Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Picassent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Picassent. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 de març del 2014

EL AMOR NO ES UN VERSO LIBRE de Susana Fortes

Amb un títol tant suggerent l’escriptora Susana Fortes dóna nom a la seua darrera novel·la. La presentació d’aquesta va tindre lloc, en primícia, a la Casa de la Cultura de Picassent el passat 22 de novembre de 2013, en la clausura d’actes culturals de l’Associació Cultural Cristòfor Aguado de la mà de l’escriptora Almudena Puchol. La presentació fou ambientada amb la lectura de poemes de Pedro Salinas per part d’alumnat de l’Escola de Teatre de Picassent.

Un narrador omniscient ens consta la història d’amor entre una estudiant  dels Estats Units i el professor Díaz-Ugarte, en un ambient tan idíl·lic com és la Residencia de Estudiantes de Madrid i una època tant moguda com va ser la tràgica fi de la Segona República Espanyola.


L’enfrontament entre ideals, sentiments i classes socials serveixen a Susana per a teixir una trama on es barregen diferents subgèneres narratius que faran  gaudir el lector i lectora, juntament amb la seua prosa repleta de poesia. El rigor històric amb el qual s’ambienta la novel·la, propi d’una historiadora com és Susana Fortes, acaben d’arrodonir aquesta obra recomanable per als amants de la història i de la literatura.

dilluns, 19 d’agost del 2013

NORUEGA (i 2): El Parc Vigeland i el Pont de l’Om

El 9 de Setembre de 1997 m’adjudicaren plaça al CEIP Mare de Déu de Vallivana de Picassent, a l’endemà, dia de les corregudes, en vaig acostar per a presentar-me i veure en què consistien les tasques que hauria de desenvolupar. Havia estat tres anys fora de casa i quan vaig dir al meu pare que m’acostava a Picassent a veure el nou col·legi em va advertir que el pont pel qual entràvem estava d’obres i que havia d’entrar pel desviament del Bypas. Bo, això vaig fer (malgrat ser una calamitat al volant). Poc temps després van inaugurar aquest pont d’entrada, Pont de l’Om, i en usar-lo, pràcticament cada dia, vaig observar les escultures que hi tenia: escultures nues de persones de diferents edats. Vaig preguntar a companys picassentins de l’escola i algú, no recorde qui, em va explicar que representaven l’ésser humà en les diferents etapes de la vida.

En el viatge a Noruega vaig visitar el Vigelandsparken, una de les principals atraccions turístiques de la capital nòrdica. Allí, l’escultor que li dóna nom va donar, després d’unes negociacions i acords amb l’Ajuntament d’Oslo, 212 escultures de bronze i granit que també representen diferents etapes de la vida, així com també moviments humans. Després de l’entrada a aquest parc has de creuar un pont, i va ser ací on vaig fer aquesta relació entre Picassent i Oslo.


La tropa Lerma que visitàvem Noruega ens vam veure obligats, igual que la resta de visitants, a traure paraigües i gaudir d’aquest magnífic parc sota la pluja. Com que no hi hagué treva, per a dinar, ens haguérem de refugiar en un xicotet quiosc-bar que tenia una taula amb coberta.

Malgrat la pluja i el mal temps gaudírem d’aquest indret verd i artístic. Si amb mal temps ja resulta bonic, amb un dia amb sol ha de ser un lloc fantàstic. A més, cosa important a un país com Noruega, l’entrada és de franc.