El 9 de Setembre de 1997
m’adjudicaren plaça al CEIP Mare de Déu de Vallivana de Picassent, a l’endemà,
dia de les corregudes, en vaig
acostar per a presentar-me i veure en què consistien les tasques que hauria de
desenvolupar. Havia estat tres anys fora de casa i quan vaig dir al meu pare
que m’acostava a Picassent a veure el nou col·legi em va advertir que el pont
pel qual entràvem estava d’obres i que havia d’entrar pel desviament del Bypas.
Bo, això vaig fer (malgrat ser una calamitat al volant). Poc temps després van
inaugurar aquest pont d’entrada, Pont de
l’Om, i en usar-lo, pràcticament cada dia, vaig observar les escultures que
hi tenia: escultures nues de persones de diferents edats. Vaig preguntar a
companys picassentins de l’escola i algú, no recorde qui, em va explicar que
representaven l’ésser humà en les diferents etapes de la vida. 
En el viatge a Noruega vaig visitar
el Vigelandsparken, una de les principals atraccions
turístiques de la capital nòrdica. Allí, l’escultor que li dóna nom va donar,
després d’unes negociacions i acords amb l’Ajuntament d’Oslo, 212 escultures de
bronze i granit que també representen diferents etapes de la vida, així com
també moviments humans. Després de l’entrada a aquest parc has de creuar un
pont, i va ser ací on vaig fer aquesta relació entre Picassent i Oslo. 
La tropa Lerma que visitàvem
Noruega ens vam veure obligats, igual que la resta de visitants, a traure
paraigües i gaudir d’aquest magnífic parc sota la pluja. Com que no hi hagué
treva, per a dinar, ens haguérem de refugiar en un xicotet quiosc-bar que tenia
una taula amb coberta.
Malgrat la pluja i el mal temps gaudírem
d’aquest indret verd i artístic. Si amb mal temps ja resulta bonic, amb un dia
amb sol ha de ser un lloc fantàstic. A més, cosa important a un país com
Noruega, l’entrada és de franc.
