LA REGATA, DE MANUEL VICENT, PER ALGUNS DELS PARADISOS DE LA MEDITERRÀNIA

Passejant per davant d’una d’eixes parades de llibres que al llarg del mes d’abril paren a molts indrets del nostre territori, el meus ulls van topar amb la portada del llibre, acabat de publicar per Manuel Vicent, La regata. No sabia que havia publicat res nou i, amb molta curiositat no vaig poder reprimir-me d’agafar-lo i fer-li una ullada. Últimament els llibres d’aquest autor (i també de molts altres) els compre després d’un temps de la seua publicació en alguna edició de butxaca que pràcticament venen a meitat de preu, aquesta vegada, però, no vaig poder evitar comprar la primera edició, d’ Alfaguara, en la seua col·lecció Narrativa Hispánica.

La novel·la narra, emprant una regata pel Mediterrani com a fil conductor, les vides i els fets d’un grapat de gent adinerada que viu de ple, o amb ulls tolerants, l’entramat corruptiu de les classes socials més altes de la nostra societat: l’empresa i la política. A més reflecteix la història més actual del nostre país  així com i els drames mundials que, malgrat l’elevat nombre de morts, ofegats i desgraciats, que estan creant, la humanitat s’ha entossudit en no solucionar. Quan direm prou? Quants cadàvers falten per surar la Mediterrània per a què toquem fondo en les nostres consciències?  Quan serem tots Alepo?

Com en altres ocasions, Vicent, usarà els poderosos de diners, i immoralitats secretes, com a protagonistes d’aquesta història, on un exclusiu grup de propietaris de iots organitzen una regata amb l’objectiu de gaudir de l’ostentació, el poder, els amics, el sexe, el sol i les illes catalanoparlants del Mare Nostrum, i és que amb diners i pastilles blaves és difícil no ser l’amo de les vacances d’un grup de persones. Però tots els regatistes, malgrat el seu poder i els seus saldos bancaris, no podran dur a terme aquesta regata lúdica i recreativa perquè la salut i la marca humana els tractarà com a la resta de mortals que habitem aquest planeta.

Els escenaris triats per Manuel Vicent s’inicien en la comarca de La Marina, igual que ho va fer en Son de mar, i visitant els paradisos illencs del nostre domini lingüístic arriben a la ciutat sarda de l’Alguer, des d’aquesta meravellosa ciutat, a qui dec una entrada en el  blog, comencen a desfer camí per tornar a Circea, la ciutat on els regatistes començaren la seua particular aventura.

Emotives m’han resultades les descripcions de les costes menorquines així com les coses que sobre elles contava l’autor, però no només de Menorca l’autor fa creure al lector que està veient-ho en directe, ja que el mateix ocorre en altres dels llocs que apareixen en aquesta novel·la.

 La quantitat d’injustícies que l’autor ens conta contenen la porció de sal precisa i justa per consumir sense riscos d’hipertensió.  Molt recomanable la seua lectura, segur que et vénen ganes de fer vacances mediterrànies.





Els enllaços que els internautes poden trobar a continuació corresponen a entrades antigues d'aquest blog relacionades, d'alguna manera, amb aquesta entrada:

http://amatore1968.blogspot.com.es/2016/11/desfile-de-ciervos-ressenya-de-la.html

http://amatore1968.blogspot.com.es/2014/07/menorca.html

http://amatore1968.blogspot.com.es/2014/03/el-azar-de-la-mujer-rubia-sobre-la.html

DESFILE DE CIERVOS, ressenya de la novel·la de Manuel Vicent

Molts dels  relats i novel·les històriques que arriben a les nostres mans tenen un al·licient afegit a la seua lectura: fer-nos  dubtar de quines parts són veritablement fets ocorreguts i quines altres són collita de l’autor. Això és el que et passa llegint Desfile de ciervos del castellonenc Manuel Vicent.

Adoptant com a musa The picture of  Dorian Gray,  del dublinés Óscar Wilde, Manuel Vicent fa un recorregut per la història més recent de les espanyes. El projecte d’un nou quadre a la família borbònica serà el batec que servirà al narrador per contar-nos moltes coses que ens han ocorregut en els darrers anys.

Superada la por a parlar de persones influents, Manuel Vicent, posarà en la veu narradora tota la rumorologia que hem sentit últimament sobre la monarquia, la política i el món empresarial més recent. Però, què és veritat o què és un rumor? O què és un fet històric i què és un fet novel·lesc?  De moment les conclusions les haurà de fer cada lector o lectora a títol personal i la història ja ho fixarà en el futur. O no, perquè igual el temps s’encarrega de mitificar un rumor.

La novel·la està publicada en 2016 per DEBOLSILLO (Publicada inicialment per Alfaguara en 2015), compta amb 318 pàgines. La seua lectura és amena i ràpida i el seu preu està al voltant de 10€. Com faig amb qualsevol escrit de Manuel Vicent: RECOMANABLE.

En aquest enllaç podeu trobar, per fer boca, part del primer capítol

EL AZAR DE LA MUJER RUBIA: sobre la novel•la de Manuel Vicent

A principis de l’any 2013 l’escriptor castellonenc, Manuel Vicent, publicà una nova novel·la: El azar de la mujer rubia, ho feia, com és habitual en ell, en Alfaguara. També és habitual que les seues obres siguen publicades posteriorment en Punto de Lectura, en una col·lecció de butxaca, i per tant de preu més reduït. Em direu gasiu, però què he de fer-li? el meu vici de comprar llibres ha desembocat en edicions barates. Doncs bé, una vegada adquirit el llibre per 8 euros, em vaig posar a llegir-lo. L’objectiu d’aquesta lectura era que em fes companyia durant els trajectes de metro, però el tema i la manera d’escriure de Manuel Vicent, va fer que en tornar a casa el traguera de la motxilla i l’útilitzara també de llibre de capçalera. Resultat: en pocs dies em vaig ventilar la novel·la.

Anava a escriure aquesta entrada immediatament, però el traspàs d’en Adolfo Suárez, protagonista de la novel·la, em va aturar uns dies l’escriptura del mateix per no semblar oportunista.

Amb els pensament nuvolosos del primer ministre de la democràcia, Manuel Vicent, fa un recorregut històric des de la transició fins els dies actuals. Amb protagonistes reals i reials, fets ocorreguts que tothom coneixem i el toc literari i satíric de l’autor, els lectors ens endinsem en una mena de viatge en el temps on se’ns convida a recordar i reflexionar sobre el que ha sigut la història recent de l’Espanya democràtica.

El resultat de la lectura, com sempre m’ocorre amb aquest autor, un plaer que em convida a estar a l’aguait de la seua propera publicació, això sí, mentre tant m’és grat llegir cada diumenge la seua columna del diari El País, lectura que recomane a tothom.