EL GUARDIÁN INVISIBLE de Dolores Redondo

El primer lliurament del que anomenen Trilogia del Baztán, de l’escriptora  DoloresRedondo, ens condueix a descobrir un indret genuïnament navarrés: boscos, gastronomia, èuscara i mitologia. La protagonista de la novel·la,  la inspectora de la policia foral Amaia Salazar, tornarà al seu poble, Elizondo, per trobar el culpable d’una sèrie d’assassinats que es succeeixen a la riba del riu Batzán. Barrejant-se amb la investigació reviurà esdeveniments del passat que tenia emmagatzemats en l’indret més inaccessible del seu subconscient. Investigació policial i introspecció personal constituiran els dos cors que bategaran tota la història ajudant-se de les invitacions, constants i ben construïdes, que al llarg de les pàgines ens encisaran, com si es tractarà d’un conjur màgic, a voler descobir in situ la natura, la gastronomia i la gent del Batzán.

Un narrador en tercera persona, omniscient, és qui conta la història. El narrador donarà, en moltes ocasions,  la veu als personatges i,  per tant, algunes parts de la història arriben  a la persona lectora d’una manera selectiva i poc objectiva gràcies a aquest estil directe que fa parlar els protagonistes.

Un altre element a destacar en majúscules per la seua presència en la història es correspon a la mitologia i a la creença en éssers fantàstics i sobrenaturals. És més, la persona lectora ha de signar un pacte de confiança i de credibilitat amb  el narrador per poder anar seguint, sense decepcions, la història del llibre. Una barreja entre novel·la negra i novel·la fantàstica, al meu parer.

L’edició que he emprat és la de Booket, de 2018, de 432 pàgines i de 6,95 euros. Amb una mida còmoda de portar darrere i llegir-la en qualsevol lloc. Si ho fas, em dius qui fa els txantxigorris?

Todo esto te daré de DOLORES REDONDO

Un dels grans plaers que m’agradaven dels estius de joventut era quan, amb vacances de l’institut i el forn tancat i fred, arribava l’hora d’anar-se’n al llit i em podia permetre estar llegint tot el temps que volguera sense la frisera d’haver d’adormir-me perquè al dia següent havia de matinar. Amb el temps algunes coses no han canviat. 

Actualment faltaria a la veritat si diguera que no tinc temps de llegir, però estaria essent sincer si diguera  que la majoria de coses que llig no són per plaer propi, és a dir, no són amb l’únic objectiu de llegir per llegir.

Amb el mes de juliol encetat, les obligacions personals que me busque controlades i les ganes d’endinsar-me en trames i històries que em tocaren la fibra personal i la del plaer lector, vaig agafar un llibre que feia més d’1 any reposava en un dels prestatges de la meua biblioteca personal. La incomoditat  que les més de 600 pàgines m’oferien a la vista i, com no, a la seua dificultosa mobilitat, m’envessaven a obrir-lo per la primera pàgina i encetar la lectura. Però la màgia de la lectura, altra vegada, es va apoderar de la meua voluntat i el físic deixà de ser important pels trets i qualitats del seu interior.

Todo esto te daré de DOLORES REDONDO (Premi Planeta 2016) ha estat la culpable de viure, durant un parell de setmanes, en el cor en un ai. Un escriptor famós es veu de sobte vidu i amb una família política que no sabia que existia. L’accident de trànsit del seu marit presenta una sèrie de incoherències que el faran endinsar-se, de la mà d’un guarda civil jubilat, en un camí ple de sorpreses amargues i tristes que li faran pensar molt en si sabia amb qui estava casat.

Narratorrològicament  podrem trobar, de manera molt clara,  molts elements dels  que Gérard Geanette estableix en els seus estudis. De la mà d’un narrador omniscient anirem coneixent, segons la seua voluntat, allò que necessitem saber en cada moment per continuar amb una lectura additiva  plena d’analèpsies reveladores i prolepsis, amb forma de narració repetitiva, que ens avançaran un després del final que no llegirem.

Trobarem una sèrie de personatges destacadament oposats i diferents però que s’enllacen entre ells per diverses circumstàncies: enveges, odis, amors, estatus, passats, presents , futurs... que ens intrigaran fins el desenllaç final.

Efectes secundaris: L’escenari dels fets s’ambienta en la Ribera Sacra gallega,  lloc que, després de llegir el llibre n’estic segur que voldràs visitar i, per suposat, provar almenys una copa del vi que allí es fa. Un altra pertorbació que pots patir després de la lectura és que entren ganes irrefrenables de llegir la Trilogia del Baztán d’aquesta mateixa autora.

MOLT RECOMANABLE.

Les dues fotos són de la xarxa per la qual cosa si el propietari no veu convenient que estiga fent ús d'elles, només ha de dir-ho i les llevaré d'immediat.