Fer un viatge amb l’organització i el segell de Lerma4
significa visitar, fins i tot, allò que els nadius del país no saben ni que
existeix i, a més, emprar tota mena de transport públic. Aquesta tournée del
clan Lerma per Noruega no ha estat una excepció, i exceptuant els bitllets dels
transports urbans, ja eixírem de casa amb els de trens i vaixells en la cartera.
La segona nit la vam passar en un tren nocturn que ens
portà d’Oslo a la ciutat d’Stavanger. Per a mi va ser la primera vegada que
dormia en una llitera de tren sota el seu “chacachá”. Malgrat la comoditat incòmoda d’aquest tipus d’allotjament,
trobàrem d’aquesta manera la forma d’aprofitar la nit per desplaçar-nos.
Arribàrem de bon matí a l’estació d’aquesta pintoresca ciutat, i malgrat el
solet que havíem vist en l’última hora de trajecte ferroviari, en baixar ens
trobàrem amb una pluja de concurs i rècords. Amb aquesta situació deixàrem els
equipatges en consigna, desdejunàrem en l’estació i esperàrem una bona estoneta
a què hi hagués una treva. El sol ens volgué acompanyar la major part del dia i
d’aquesta manera poguérem visitar la ciutat. Un lloc molt bonic malgrat (o
millor) no ser tant turístic com Bergen o Oslo.
D’Stavanger anàrem a Bergen amb un vaixell que costejava aquesta part del
país, i després de dos dies allí agafàrem un vaixell que ens portaria fins a la
ciutat de Flam. El trajecte amb aquest vaixell fou de 5 hores i les dues
últimes hores del seu trajecte són les que et mostren, en els viatges
organitzats, la magnitud de bellesa que tenen els famosos fiords noruecs, en
aquest cas el fiord que admiràvem era el més llarg del país, el fiord Sognefjord. Al meu parer no tinguérem massa sort (o sí, perquè anàvem resguardats) al
trobar-nos tot el trajecte amb pluja.
En arribar a Flam, el sol ens va rebre i en aquesta
xicoteta ciutat passàrem unes hores esperant el Flamsbana, el tren de les meravelles paisatgístiques per
excel·lència. El seu trajecte dura una hora escassa i et porta fins a la ciutat
de Myrdal (des d’ací agafàrem altre tren que ens portaria a Oslo novament). En
aquest poc temps el tren de Flam puja des del nivell del mar fins a 865 metres,
per tant hom es pot imaginar la quantitat de meravelles de la natura que es
poden admirar.
Dins de les ciutats, especialment a Oslo i Bergen, el
que vam emprar fou l’autobús, el metro i els vaixells que et porten per les
illes d’Oslo, però això serà altra entrada.
PD.: No m’ature massa en descriure el que es pot
visitar, us pose enllaços, però especialment espere a què en el bloc del Lerma4,
es publique tot allò referent a aquest viatge.
M’agradaria donar per finalitzada la sèrie
d’entrades dedicades a Norge (Noruega) fent referència al mar del Nord. Des de
xicotet m’ha agradat la Geografia, especialment, tot allò referent a saber-se
les capitals, els mars i els rius més importants d’un país, per això, quan
viatge, sempre tracte de buscar l’oportunitat de visitar la capital del país i
fer alguna mena de passeig o creuret pel riu o mar que pertoque. Durant la setmana que passàrem a Noruega el
clan Lerma he tingut més d’una oportunitat de desplaçar-me pel Mar del Nord. La més llarga, turística i
impressionant va ser la realitzada pel fiord
Sognefjord i ja relatada en Noruega ( i 3), però d’allò que jo voldria
parlar és de les illetes que trobem al mateix Oslo i a les qual s’accedeix amb
unes línies regulars de vaixells. 
En una d’aquestes illes, Utoya, tingué lloc el
primer contacte directe amb el Mar del Nord, bo, em referisc a què en eixa
excursió vaig tocar amb la mà l’aigua d’aquest mar. Utoya és una illeta que
sembla deshabitada, durant la visita no vàrem veure gaire persones. Per accedir
a ella, a més de poder-ho fer amb el teu vaixell, pots anar-hi amb una línia
regular de vaixells que es desplaça per diferents illes del fiord d’Oslo.
Aquesta excursió només la férem els “majors” del clan, els nebots es quedaren
ticatejant a l’hotel.
