MADRUGADA SUJA de Miguel Sousa Tavares

Fa un grapat de mesos vaig comprar per Internet tres llibres d’autors portuguesos i em portugués. Els tres em costaren com si n’hagués comprat cinc, ja que les despeses pel transport costen quasi com dos llibres. Comprar llibres escrits en la cinquena llengua més parlada del món a la ciutat de València és pràcticament impossible, per això cal recórrer a les llibreries virtuals quan vols adquirir una obra concreta.

Com vivim en un món globalitzat ja no ens espantem de fer compres mitjançant la xarxa, és més, molta gent fa (o fem) d’aquest model de bescanvi capitalista un tret vital, inclús alguns arriben a considerar-lo com una mena de tarja de presentació d’ésser una persona moderna i amb recursos. Però bo, l’anàlisi dels trets del comprador per xarxa no és el tema que m’ha portat a escriure i hauré de centrar-me.

Un dels llibres comprats és el que encapçala aquesta entrada i conta els canvis vertiginosos de Portugal durant els darrers 40 anys. El fet que fa esclatar  la història és el mateix títol de la novel·la, Madrugada suja (Matinada bruta), i els diferents fils o trames que trobarem ens tornaran a constatar la magnífica capacitat de l’autor, Miguel Sousa Tavares, per construir una novel·la que paga la pena, i molt, llegir-la. A més, als no nats ni residents en el país de Camões, ens farà sentir com a casa per tot allò que fa referència a la política, la corrupció, l’esperit europeu...

El protagonista, nat a una aldeia, no pot deixar-la del tot malgrat haver viscut en la globalitat, el benestar de la civilització i el progrés que dicten els diners amagats en sobres. Et fa reflexionar sobre quin és el model a adoptar: ciutadà del món o habitant del món.

Les històries personals no tancades per  imprudència, immaduresa, covardia, gola, dolor, ignorància, trauma... són, al meu parer, les que fan bategar d’una manera dolorosa el cor dels personatges. La recerca d’un ritme cardíac  assossegat és, malgrat tot, el que busquen els protagonistes que deixaren l’aldeia.

El mot aldeia en portugués es tradueix per poble. Si he fet un ús d’ell  una mica exagerat en aquesta entrada és per mostrar la meua repulsa més enèrgica a la diputada de Ciudadanos en València, Carolina Punset, pel seu discurs sense fonament i amb prejudicis, odi i desconeixement d’allò que parla. 

D’aquest autor vaig fer una entrada que pots trobar ací:
 http://amatore1968.blogspot.com.es/2013/06/miguel-sousa-tavares-rio-das-flores.html

MIGUEL SOUSA TAVARES RIO DAS FLORES

      El mes de juliol de l’any 2009 va ser el segon estiu que aní  a Lisboa a fer un curs de portugués per a estrangers. Des del primer dia que vaig arribar em  vaig adonar d’un cartell publicitari d’un llibre No teu deserto de l’autor que dóna títol a aquesta entrada. El vaig veure tantes vegades que vaig pensar que igual pagava la pena llegir-lo, així que el dia de Sant Fermí el vaig comprar... i les seues 125 pàgines em costaren llegir un parell de dies, això que encara feia molt d’ús del diccionari.

      Aquest fou el primer contacte amb la literatura de Sousa Tavares. Eixe mateix mes de juliol, abans de tornar a València, vaig comprar Equador, novel·la de 518 pàgines que m’encisaren i enganxaren de tal manera que amb poc més d’una setmana me’l vaig empassar amb recel, i a més em posà al cap la idea de fer un viatge a S. Tomé e Príncipe (algun dia arribarà, espere). A l’any següent quan torní de tour en solitari pel sud lusità em vaig assabentar que la Televisió Portuguesa havia fet una sèrie d’aquesta novel·la i que tingué molt d’èxit, però no l’he poguda aconseguir.

      L’estiu passat, en el viatge a Porto vaig comprar Rio das Flores, un llibret de 608 pàgines que ha tornat a captivar-me. En ell, Sousa Taveres fa un retrat de l’inici del segle XX des del punt de vista d’un acomodat alentejà amb esperances de llibertat, pau i justícia. Resulta molt interessant la presentació que fa dels diferents règims polítics dictatorials d’aquella època: Salazar, Franco, Mussolini i Hitler, i que són protagonistes secundaris i elements claus en la trajectòria que seguirà el protagonista principal, Diego, i la seua família, els Ribera Flores.

     Els contrastos entre blanc i negre els trobarem al llarg de tota la novel·la: dos germans, dos països, dos ideologies, dos dones, dos fills, dos continents... Tampoc podem passar de llarg fer comentaris al tema amorós i els seus passatges eròtics. La Guerra Civil Espanyola també serà part del fil conductor. Però si he de triar alguna cosa a destacar, ho faria per tot el que l’autor m’ha contat sobre la dictadura de Salazar i del Portugal d’aquella època, a més  no puc oblidar contar-vos la magnifica documentació històrica que l’autor ha dut a terme per a publicar aquesta novel·la tan rigorosament escrita i ambientada. No sé si hi ha traducció al català o l’espanyol, però si la trobàreu, no dubteu en llegir-la, estic segur que xalareu molt amb ella.

“Tenho medo que a liberdade se torneu um vício”